dimecres, 21 de maig del 2014

Un pas endavant, quatre endarrere


Tot el que havíem aconseguit fins al moment amb el noi del cas 1, sembla que hagi desaparegut. El fet de sols assistir un dia a la setmana al centre, mentre que abans venia dues sessions i anava a un centre educatiu mentre que ara s'ha introduït al món laboral, i se li suma que a casa no treballa ni llegeix, i ningú està per ell, ha fet que mica en mica hagi anat oblidant tot el que havia après, provocant un retrocés enorme.

És un noi que té un nivell de frustració molt elevat i molt poca capacitat d'atenció i retenció, i a més té manca de constància i d'un model a seguir a casa. Ha tornat al “no puc”, “jo no se”, i hem passat d'escriure oracions a escriure paraules lletra per lletra, on constantment necessita l'aprovació de l'adult abans d'escriure la lletra que creu que és.

Per escriure el nom de sis animals hem estat una hora, on a cada moment buscava alguna distracció per la taula, per les parets o relacionant paraules que dèiem amb personatges de la tele que ell coneix. Per tant, quan veiem que el seu nivell d'estrès augmentava, li canviàvem per un moment la feina per tal que fes un dibuix o sumes i s'esvaís abans de continuar amb l'escriptura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada