En l'última sessió amb el nen del cas 3 per començar se li va proposar una activitat on en una imatge havia de trobar, entre molts objectes, aquell que estigués repetit tres vegades. El primer que va fer va ser encerclar tots aquells objectes que tenien una parella. Llavors, vaig intervenir proposant-li que llegís altre cop l'enunciat, i que me'l expliqués, i és quan va entendre el que estava fent malament, així que va esborrar tot el que havia marcat. Després d'una estona buscant, se'l va veure bastant inquiet i comentava "no n'hi ha cap repetit tres cops", o "el dibuix està equivocat". Per tant, vaig voler tallar en sec el seu neguit i li vaig proposar que imités les expressions facials d'unes imatges, i mantenir-les 10 segons.
Després d'aquesta desconnexió, tornava a buscar en la imatge. Es va tornar a neguitejar i vaig recórrer al mateix recurs per desconnectar. Al tercer intent, va poder solucionar l'activitat.
Les activitats de desconnexió són molt útils per desbloquejar-se en moments de neguit i estrès, per alliberar la ment i poder tornar a començar de zero. Sinó mica en mica la ment es va carregant, creant un bloqueix mental que no permet avançar.
La següent activitat van ser problemes matemàtics:
- La Laura guanya 850€. La meitat li dona als seus pares, se'n gasta un quart en roba, i amb la desena part li compra un regal al seu germà. Quants diners li queden?
Després de llegir el problema, va començar a dir diverses operacions aleatòriament, que s'havien d'utilitzar per resoldre el problema sense justificar el que deia, així que li vaig explicar de manera gràfica el problema i li vaig separar per pasos tot el que prèviament havia de saber per tal d'arribar al resultat que ens demanaven. Poc a poc, i amb la necessitat de confirmació de totes les operacions que feia, va poder resoldre ell sol el problema.
- En un aeroport hi aterra un avió cada deu minuts. Quants n'hauran aterrat al cap d'una hora? i al cap d'un dia? i al cap d'una setmana?
Aquest problema sols el vam poder plantejar ja que havia dedicat massa estona a resoldre el primer, però la manera que ell va trobar de resoldre el primer dubte (quants avions aterren en una hora) ho va fer comptant amb els dits. Però quan li vaig preguntar quina operació havia utilitzat per saber-ho, va començar a dir-ne varies, i anava canviant si veia que la meva expressió de cara no li confirmava que ho havia fet bé.
El proper dia continuarem amb aquest problema...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada