dimarts, 6 de maig del 2014

Autoestima i gestió de les emocions


Veient l'evolució que estan prenent les sessions amb el nen del cas 5, s'ha decidit que aquest acudirà al centre per fer les sessions psicopedagògiques de manera quinzenal, mentre que les sessions amb la psicòloga externa al centre, que fins ara es duien a terme dos cops al mes, passaran a ser setmanals.
En la sessió de l'últim dia es van treballar activitats socioemocionals: d'autoestima i conscienciació de les pròpies capacitats, i de la gestió de les emocions.

Gestió d'emocions i sentiments

Les emocions són un conjunt innat de sistemes d'adaptació al medi, són impulsos que comporten reaccions automàtiques. Els sentiments són blocs d'informació integrada que inclouen valoracions en què un està implicat i que predisposen a actuar d'una manera o d'una altra. No cal comprendre les emocions per experimentar-les, però sí que comprendre els propis estats i els dels altres és essencial per flexibilitzar la pròpia conducta emocional i per establir i mantenir qualsevol tipus de relació socioafectiva.

Activitat: A partir d'un dau elaborat amb una capsa de sabates quadrada, on a cada cara hi havia escrit el nom d'un sentiment, el fèiem rodar i buscàvem al diccionari la definició del sentiment que havia tocat, i tot seguit cadascú (nen, tutora i jo), havíem d'explicar una situació que ens hagués fet sentir d'aquella manera. 
Amb molts dels sentiments que van sortir va relacionar la seva experiència amb el futbol, tot i que en altres sessions vam poder comprova que no s'hi troba a gust i que preferiria fer pàdel. Amb altres sentiments que van sortir no va saber relacionar-los amb cap experiència.

Autoestima

L'autoestima està basada en la combinació de la percepció d'un mateix i l'ideal d'un mateix. L'ideal d'un mateix és la imatge del que agradaria se, el desig de posseir determinats atributs. La percepció que es té d'un mateix, o autoconcepte, pot entrar en discrepància amb el jo ideal, o imatge del que es voldria ser (Pope, 1988).
Els sentiments cap a nosaltres mateixos, la manera com avaluem la nostra eficàcia, no és un sentiment més, sinó que intervindrà com a ingredient en altres múltiples sentiments. Aquesta avaluació es dóna en múltiples i diferents aspectes d'un mateix i depèn dels propis valors i interessos. Les persones properes també fan marcar expectatives (J. A. Marina, 1996).
La informació que es rep de les persones properes fa com un mirall (jo em veig a mi mateix a través de tu), l'informen de com és, de com és valorat i de si és volgut o no. Aquestes apreciacions produiran satisfacció o bé frustació.
Una persona amb una baixa autoestima és, essencialment, una persona que no sap trobar aspectes d'ella mateica dels quals sentir-se orgullosa. Aquestes persones són especialment sensibles a la informació negativa que els arriba sobre elles, ignoren les seves possibilitats i se centren en les pròpies debilitats (Epstein, 1985).

Activitat: en un full, va escriure totes aquelles coses que li agraden del seu germà, o que fa bé. Tot seguit les va llegir en veu alta:
  • El meu germà juga molt bé a futbol.
  • El meu germà escala.
  • El meu germà juga molt bé a padel.
  • ...
Tot seguit se li va demanar que donés la volta al full, i que a la part del darrere escribís el mateix però en primera persona:
  • Jo jugo molt bé a futbol.
  • Jo escalo.
  • Jo jugo molt bé a pàdel.
  • ...
Es va analitzar cada una de les frases escrites en primera persona per veure si ell també sabia fer tot el que li agradava del seu germà, i mica en mica va anar confirmant que aquelles frases també valien per a ell.
A la part de sota del full, se li va demanar que escribís aquelles coses que no li agradaven del seu germà:
  • El meu germà em “xinxa”.
  • El meu germà em vacila.
  • ...
I es va seguir el mateix procediment. Darrere, va tornar a escriure les mateixes frases però en primera persona i seguidament es van analitzar. El nen va assegurar que ell també li feia el mateix al seu germà per molestar-lo.
Finalment, ell sol va arribar a la conclusió que perquè tot això canviés, primer havia de començar per canviar ell mateix.

Carpena A. (2001). Autoestima. Gestió de les emocions. Educació socioemocional a primària (33-89). Barcelona. Eumo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada