Manca d'esforç

El nen del cas 2 ja fa unes setmanes que ve al centre molt desmotivat. Parlant amb la tutora em va comentar que a casa no té un ambient gaire afavoridor i no li treuen cap dels privilegis que té, com per exemple les maquinetes electròniques o les hores de televisor. Això mica en mica ha anat provocant que no necessiti esforçar-se per aconseguir el que ell vol. 

A l'institut assisteix al que ells anomenen "aula oberta", on hi van aquells alumnes que tenen un PI, però, segons la tutora, aquestes adaptacions tenen un nivell molt baix, molt per sota del que el nen pot fer, i per tant no cal que s'esforci. 

Al centre li plantegem activitats al limit de les seves possibilitats reals, i el primer que diu és "no ho entenc" sense ni tan sols haver reflexionat sobre el que s'ha de fer, o sense haver llegit ni tan sols l'enunciat...

Per això, l'altre dia la tutora va voler fer-lo reflexionar a partir d'un conte

Les granotes dins la nata

Hi havia una vegada dues granotes que van caure en una recinte amb nata.

De seguida van adonar-se que s'enfonsaven: era impossible nedar o surar una estona en aquella massa tan espessa com unes arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van moure les cames per arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. notaven que cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.

Una d'elles va dir en veu alta: "No puc més. És impossible sortir d'aquí. En aquesta matèria no s'hi pot nedar. com que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril".

Dit això va deixar de moure les cames i es va enfonsar ràpidament, literalment engolida per l'espès líquid blanc.

L'altre granota, més persistent o pot ser més tossuda, va dir-se: "No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però, encara que s'apropi la mort, prefereixo lluitar fins a l'últim alè. No vull morir ni un segon abans que arribi la meva hora"

Va continuar movent les cames i xipollejant, sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.

I, de sobte, de tant moure les cames, batre les anques i sacsejar-se, la nata es va convertir en mantega.

La granota, sorpresa, va fer un salt i, patinant, va arribar fins a la vora del recipient. Des d'allà va poder tornar a casa raucant alegrament.

(Jorge Bucay, Escolta'm, 2004)

Les conclusions que en va treure el nen són que amb la persistència i l'esforç es poden aconseguir tots els reptes que et plantegis. Llavors va comentar que s'esforçaria més a casa, que s'organitzaria cada tarda per fer els deures durant una estona després de dinar, que ajudaria a la mare a les feines de casa...

En fi, el que sabia que nosaltres volíem sentir... encara que al sortir per la porta ja no recordés res del que havíem parlat.