Viage a Holanda
“Esperar un bebé es como planear un fabuloso viaje de vacaciones a Italia:
Compras muchas guías de turismo y haces unos planes maravillosos: el Coliseo,
el David de Miguel Angel, las góndolas de Venecia…También puedes aprender algunas
frases en italiano. Todo es muy excitante.
Después de meses de preparación,finalmente llega el día: haces la maleta y
estás muy nervioso.
Algunas horas después, en el avión, la azafata dice: “Bienvenidos a Holanda”.
“¿Holanda?”, preguntas. “¿Cómo que Holanda? ¡Yo pagué para ir a Italia! Toda mi
vida he soñado con ir a Italia.”
Sin embargo, ha habido un cambio en el plan de vuelo, el avión ha aterrizado en
Holanda y ahí te tienes que quedar.
Así que tienes que salir y comprar nuevas guías de turismo, incluso tendrás que aprender un idioma nuevo.
Lo importante es que no te han llevado a un lugar horrible: se trata, simplemente, de un lugar diferente.
Es más lento y menos deslumbrante que Italia. Pero después de pasar allí algún tiempo y de recuperar la respiración, empiezas a mirar a tu alrededor y te das cuenta de que Holanda tiene molinos de viento, tulipanes, incluso Rembrandts…
Pero todos tus conocidos están ocupados yendo y viniendo de Italia, presumiendo de los días maravillosos que han pasado.
Y durante el resto de tu vida, te dirás: “Sí, ahí es donde se suponía que iba yo. Eso es lo que yo había planeado.”
Este dolor no desaparece nunca, porque la pérdida de este sueño es una pérdida
muy significativa.
Pero si malgastas tu vida lamentando no haber ido a Italia, nunca podrás ser libre para disfrutar de lo que es especial: las cosas encantadoras que te
ofrece Holanda.
Emily Pearl Kinsgley
El conte sencer el podeu trobar aquí:
El conte no se li va explicar fins al final de la sessió, sinó que se li va plantejar al nen què faria si es trobés en la situació que es prepara durant molt de temps un viatge a Itàlia, i que just abans de baixar de l'avió se li anuncia que s'ha canviat el destí i que haurà de passar les seves vacances a Holanda. Li va costar bastant posar-se en situació, així que se li va anar indicant les dificultats i diferències que presentes els dos països com la llengua, els llocs a visitar, ... Tot seguit i després d'insistir-li bastant va comentar que buscaria un guia de la ciutat, un diccionari... I finalment va arribar a la conclusió que s'hauria d'adaptar a la nova situació.
Aquest fet d'adaptar-se a la nova situació ve perquè, després d'haver parlat amb la família, d'anàlisis de dibuixos que se li ha demanat, i de les sessions amb la psicòloga, s'ha arribat a la conclusió que el nen fa futbol perquè el seu germà gran també ho fa i a aquest se li dóna molt bé, i perquè el seu pare el pressiona una mica. Tot i això ell diu que ho fa perquè li agrada encara que els seus dibuixos en diuen el contrari. I moltes vegades ha dit que preferiria fer pàdel.
En una sessió, li vaig explica que quan jo era petita tocava el piano, però quan havia de fer audicions davant els pares em posava molt nerviosa i ho passava molt malament. I un dia, que jo sols havia anat a fer de públic en una audició, un nen no va poder venir, i em van fer tocar a mi una peça de piano. Aquell dia no vaig estar gens nerviosa perquè no n'havia tingut temps ja que tot va ser molt improvisat. Llavors, el nen em va dir: "Si tan malament ho passaves, perquè no ho deixaves".
A partir de llavors se li ha treballat molt els sentiments, l'autogestió d'aquests, i la capacitat de prendre decisions per un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada