dimarts, 29 d’abril del 2014

Fase 4: Comprensió lectora 2

La dimarts passat, en la sessió amb el cas 1 (el noi amb síndrome de down) es va canviar l'activitat que hi havia programada ja que, quan aquest va arribar va veure sobre la taula un conte de Sant Jordi que, sense que ningú li digués res va començar a llegir, i aprofitant que dimecres era Sant Jordi, vam dedicar tota la sessió a fer lectura comprensiva del conte. 
Ell va començar a llegir, i quan en vaig posar al seu costat per veure com anava fent la lectura en veu alta, i per fer-li breus preguntes de comprensió, es va molestar una mica ja que en realitat el que ell feia era llegir paraules sense entendre el que hi deia, i a mi em deia que a casa no ho feia (lo de respondre a les preguntes de comprensió). A cada frase que llegia, li repetia "a mitges" el que havia dit ell, fent-li una pregunta on amb el dit li senyalava la paraula que m'havia de respondre. Ell la tornava a llegir, però llabors, jo li tornava a preguntar per si havia entès la paraula. 
Per exemple:
El drac tenia molta gana, així que es va menjar totes les vaques del poble.
- Quin animal es va menjar?- jo (Llavors, si ell havia entèn la paraula "vaques" me les senyalava al dibuix).
Mica en mica, va anar llegint tot el conte i responent-me, remugant, les preguntes que li feia.

Aquest noi va deixar l'escola aquest gener passat ja que a la família se li va presentar la oportunitat de portar-lo a treballar en una empresa la qual tenen un cert nombre de plantilla amb persones amb algun tipus de discapacitat. Des de llavors, que havia fet algun pas enrere en les millores d'aprenentatge que s'havien aconseguit dins al moment. Però des de fa un parell de setmanes que ha tornat a millorar bastant el seu ritme i nivell d'aprenentatge, ja que ell mateix veu tots els avenços que està fent.

dilluns, 14 d’abril del 2014

Fase 4: Brain gym


Tal com vaig comentar en la fase 4, una de les activitats que es planteja als nens són diferents exercicis de brain gym. Aquest treball el vaig elaborar pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya l'any 2011, després de fer un curs de mestres novells.

La Gimnàstica Cerebral (brain gym) és un sistema d'activitats fàcils i agradables, que milloren directament les funcions cerebrals com la concentració, la comprensió de la lectura o la memòria. Aquest és un mètode pràctic i dinàmic que afavoreix el funcionament dels dos hemisferis i millora la connexió entre el cervell i el cos a través del moviment. Amb el “brain Gym” la majoria dels bloquejos de l'aprenentatge es poden alliberar si s'identifiquen i es tracten de forma positiva. 

La gimnàstica cerebral va dirigida a tots els que vulguin aprendre noves tècniques eficaces per facilitar i millorar la seva capacitat d'aprenentatge, ja que és útil per:
- La lectura.
- L'escriptura.
- Veure i escoltar.
- Les matemàtiques i les ciències.
- Les arts plàstiques, les arts marcials i l'atletisme.
- La comunicació i la creativitat.
- L'organització i la comprensió.
- L'enfocament de l'atenció i la concentració.
- La confiança en la superació de les dificultats.
- L'autoestima. 

Els exercicis bàsics de kinesiologia estan agrupats en tres grups depenent de la seva funció:


- La lateralitat: moviments de línia central:

La lateralitat és la capacitat per creuar la línia central i treballa en el camp mitjà, d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra. Aquests moviments estan enfocats a les habilitats necessàries per a un fàcil moviment esquerra-dreta a través de la línia central del cos. La línia central vertical del cos és la referència necessària per totes les habilitats laterals. El camp central és la zona on els camps visuals esquerre i dret se superposen. És imprescindible que els dos ulls i els músculs corresponents funcionin com un tot. 
El desenvolupament de les habilitats laterals és essencial per al creixement autònom dels/les nens/enes. És també imprescindible per a la coordinació total del cos i per a un aprenentatge fàcil en l’entorn visual pròxim. Els moviments de lateralitat ajuden a integrar la visió binocular, una oïda binocular, els dos hemisferis del cervell i el cos amb una total coordinació d’aquest. 
Els moviments de lateralitat ja fa temps que s’utilitzen, des que es va descobrir el concepte de lateralitat. Orton, Delacato i Doman, entre altres, han utilitzat aquests exercicis dins dels seus programes d’aprenentatge. Denisson es va basar en aquests exercicis i estudis per crear els seus exercicis de brain gym i treballar la coordinació del cervell i el cos.


Clatell que es gronxa
Utilitat: 

Relaxa el coll i el sistema nerviós central. 
Millora la respiració i el rendiment integral. 
Concentració i arrelament. 
Millora la respiració 

A l’escola: 

- Lectura en veu alta i silenciosa. 
- El llenguatge, el discurs. 
- Memorització.



Elefant
Utilitat:

Relaxa la tensió muscular del coll relacionada amb la percepció sonora. 
Activa el cervell per al encreuament de la línia central d’atenció auditiva, reconeixement, percepció i memòria. 
Integra cos, oïda i visió. 
Permet escoltar la pròpia veu i, a curt i a llarg termini, el discurs silenciós (capacitat de pensar). 
Sentit de l'equilibri. 

A l’escola

- Parlar i escoltar. 
- Ortografia. 
- Matemàtica. 
- Comprensió auditiva.


Marxa creuada
Utilitat:

L’exercici possibilita l'encreuament de la línia central. 
Millora la coordinació esquerra/dreta, la respiració i l’estat físic, l’oïda i la visió binocular, així com la percepció i la coordinació espacial. 

A L’escola: 

És útil per a qualsevol activitat que requereixi la coordinació d’ambdós hemisferis: 
- Audició 
- Lectura. 
- Comprensió lectora. 
- Escriptura i ortografia.



- La focalització: exercicis d'estirament:

La focalització és l’habilitat per creuar la línia central que separa el lòbul posterior (occipital) i lòbul anterior. Si no hi ha connexió entre les parts d’aquest bloc, la focalització és baixa. L’atenció, la comprensió i el llenguatge són deficients. Quan aquestes deficiències es volen superar amb tensió i sobreesforç, apareixen tensions a la part posterior del cos. 
En fisiologia, el reflex de contreure els músculs és la resposta automàtica davant del perill i les adversitats de l’entorn. El reflex de la por i la corresponent resposta de contracció muscular, que ens preparava per l’atac o la fugida, ha servit per protegir-nos al llarg de molts anys de les amenaces. Actualment la resposta del cos davant de les situacions de por i d’estrès és la mateixa, i sovint aquesta zona queda permanentment tensada i contribueix a potenciar físicament el cercle de la tensió, la por i el sobre esforç. 
Les activitats d’estirament de “brain gym” han demostrat ser molt útils en dificultats del llenguatge: la lectura, l’escriptura, l’audició i la parla, ja que per a molts joves tots aquests aprenentatges es viuen amb por, com un atac a la seva supervivència. Aquestes capacitats comunicatives s’han de fer de forma relaxada, amb un sentit d’aventura i de curiositat. Els exercicis d’estirament que relaxen la part posterior del cos faciliten la focalització, la integració de la part anterior i posterior del cervell. Aquestes activitats estan dirigides a reeducar el cos per dur a terme canvis duradors de postura, tornant els músculs a la seva extensió normal. I poden ser també útils per tonificar els músculs abans o després d'un exercici físic.


Activació del braç

Millora la coordinació manual i augmenta la concentració.

Utilitat

Afavoreix la integració del cervell anterior i posterior (ajuda a relaxar la postura). 
Millora la respiració i l’ús obert del diafragma, relaxa l’actitud. 
Millora la coordinació de les mans en l’ús d’estris. 
Augmenta la concentració i l’enfocament dels treballs escrits. 
Expressió oral i llenguatge. 

A l’escola: 

- Ortografia. 
- Cal·ligrafia. 
- Escriptura creativa. 
- L’ús dels ordinadors.


Arrelament
Utilitat: 

Integració del cervell anterior i posterior. 
Relaxa el cos, afirma el cos respecte el terra (tocar de peus a terra). 
Atenció, concentració. 
Organització de la consciència espacial. 
Anivella i relaxa els malucs. 

A l’escola: 

- Comprensió. 
- Memòria a curt i a llarg termini. 
- Discurs oral. 
- Càlcul

- El centratge: exercicis d'energia:

El centratge és l’habilitat per creuar la línia divisòria entre el component emocional (sistema límbic) i el pensament abstracte (còrtex). És considerar el cervell des de la perspectiva dalt/baix el que connecta el món de les idees i el pensament abstracte amb la concreció dels fets i dels continguts emocionals. L’aprenentatge necessita tant l’emoció com la comprensió (cap/cor). 
La falta de centratge es reflecteix en pors irracionals o en una incapacitat per expressar o sentir les emocions. Els exercicis per treballar el centratge —energètics— reforcen la comunicació interna entre aquest bloc. Els exercicis d’energia de “brain gym” faciliten el flux de l’energia electromagnètica a través del cos. Aquestes activitats ajuden a recuperar les connexions neurològiques entre el cos i el cervell. Mantenen els canvis positius elèctrics i químics que es produeixen durant les activitats mentals i físiques. 
El cos humà és un dels més complexos sistemes elèctrics. Tots els estímuls visuals, auditius i cinètics (en realitat tota la informació sensorial) es transformen en senyals elèctrics que arriben a través de les fibres nervioses. El sistema nerviós del cos depèn d’aquests petits corrents elèctrics per passar els missatges de la vista, l’oïda, el tacte, etc. al cervell. Després el cervell reenvia els senyals elèctrics a través de les fibres nervioses per indicar al sistema muscular, auditiu i visual com ha d’actuar. Aquests corrents viatgen a 400 km per hora. 
Tots aquest exercicis d’energia ens han arribat de la teoria de l’acupuntura oriental.


Badall energètic
Utilitat: 
Augmenta els efectes de la respiració a tot el cos. També s’incrementa l’energia i la circulació cap al cervell. 
Relaxa la tensió del cap i de les mandíbules. 
Millora l’equilibri, l’expressió i la creativitat. 
Relaxa la visió i el pensament en èpoques d'excessiu treball mental. 

A l’escola: 

- Relaxa la visió i la ment. 
- Ajuda a la lectura oral, el discurs en públic, la lectura en veu alta. 
- L’escriptura creativa. 
- Cantar.


Gorra de pensar
Utilitat: 
Activa el cervell en la línia mitjana auditiva (atenció, discriminació, percepció i memòria). 
Facilita l’audició de la veu, la dels altres i la pròpia (discurs silenciós). 
Millora l’estat mental i físic i el sentit de l’equilibri (oïda interna i formació reticular). 
Augmenta la respiració, l’energia i la ressonància de la veu. 
Relaxa la mandíbula, la llengua i els músculs facials. 
Facilita els girs de coll i intensifica l’enfocament i l’atenció. 

A l’escola: 

- Comprensió de l’audició (escoltar-se a un mateix i als altres). 
- Per al discurs públic. Cantar. 
- L’ortografia i el càlcul. 
- La concentració per treballar amb ordinadors. 
- Discurs intern i meditació verbal.


Ganxo de cook

Utilitat: 

Concentració emocional i arrelament. 
Facilita una respiració profunda. 
Afavoreix l’autoestima. 
Millora la coordinació i l’equilibri. 
Augmenta la capacitat d’adaptació a l’entorn. 

A l’escola: 

- La parla i l’audició. 
- Les proves i els exàmens. 
- El treball amb ordinadors.


Respiració abdominal
Utilitat: 

Millora la modulació i l’expressió, i el nivell d’energia. 
Millora la respiració diafragmàtica i l’atenció. 
Activa al cervell per creuar la línia central. 
Facilita la concentració, l’arrelament i la relaxació. 

A l’escola: 

- Ajuda a la lectura (codificació i descodificació), la lectura en veu alta i el llenguatge. 
- Millora l'expressió. 
- Augmenta la duració de l'atenció.

Fase 4: Comprensió lectora 1

Tal com s'especifica a la fase 4, aquesta sessió amb el nen del cas 3 la vaig dedicar a la comprensió lectora.

- La sessió va començar amb uns 5 minuts d'exercicis de brain gym. En aquesta ocasió vam fer un exercici dinàmic de marxa creuada, amb tres variants diferents, per tal de treballar l'audició, la coordinació, la percepció i la comprensió lectora.

- La primera activitat de comprensió lectora va ser una fitxa on havia de buscar les deu diferències entre dues imatges gairebé iguals. El nen va començar molt bé i molt àgil l'activitat, però a mesura que en quedaven menys, més li costava, fins al punt que es va bloquejar. Llavors li vaig tapar les imatges i li vaig demanar que respirés profundament per relaxar-se. Tot seguit va tornar a repassat totes aquelles diferències que ja havia trobat, i que amb el dit anés repassant mica en mica totes les parts del dibuix. Llavors va ser capaç de trobar les que li  faltava.

- La següent activitat consistia en desxifrar un codi secret. Se li van donar diferents frases escrites en un codi d'imatges, i una taula amb l'equivalència de cada imatge amb lletra. Al principi li va costar bastant anar desxifrant el codi ja que anava mirant lletra per lletra sense repassar allò que anava escrivint. Però amb la última frase a desxifrar ja havia memoritzat aquells símbols que més es repetien, i va desxifrar ràpidament el missatge. Com a última activitat, ell mateix, utilitzant la taula d'equivalències del codi, va escriure el seu propi missatge de símbols amb bastanta rapidesa.

Fase 4: Memòria 1

Com ja vaig explicar en el pla de treball, aquest es centra en els cassos 2 i 3.
I tal com vaig especificar en la fase 4, aquestes són algunes de les activitats que he posat en pràctica.

La setmana passada, degut a causes personals, el nen de cas 3 no va poder venir a la sessió que té programada el dilluns, i se li va canviar la sessió a dimarts, o aquesta seria conjuntament amb el cas 3. La sessió la vaig dirigir jo a partir d'activitats i material que tenia programats els quals havien estat molt ben acceptats per la tutora de pràctiques del centre. Vaig centrar la sessió en el treball de la memòria, tan visual com auditiva.

- La sessió va començar com sempre amb una petita conversa per saber lo bé que els havia anat el dia, si volien explicar alguna cosa en especial. 
Tot seguit vam dedicar cinc minutets a fer uns exercicis de brain gym dedicats a la concentració emocional, la respiració i relaxació, l'expressió oral i la coordinació. Vam fer els exercicis "el gantxo de cook" i "respiració abdominal".

- Amb la següent activitat vam treballar la memòria visual a partir de l'observació d'un dibuix. Se'ls va donar un dibuix en blanc i negre, i se'ls va donar la indicació que observessin atentament totes les parts de les que constava. Sense dir-los quant de temps tenien (15 segons), se'ls va ensenyar el mateix dibuix pintat. Passat aquest temps, havien de pintar el seu dibuix igual al de la mostra que havien observat, i sense opció de tornar a veure'l.

Finalment, es tornava a ensenyar la mostra pintada, i amb un llapis havien de corregir-se les errades. Em va sorprendre que en nen del cas 2 cometés més errades, però comentant-ho en privat amb la tutora em va explicar que aquest fa molt menys d'on pot arribar. Que no s'esforça perquè es creu incapaç de fer les coses per ell sol perquè moltes vegades si li presenta tot mastegat, però que en veritat no és així i que si ell volgués podria fer molt més. En canvi en nen del cas 3 s'esforça constantment, i encara que no ho sàpiga fer ho intenta o s'ho inventa.                                        


treball del cas 2
treball del cas 3

- Després, se'ls va plantejar una activitat de memòria auditiva en la que havien de recordar una llista de paraules. Aquesta la vam fer conjunta amb els dos nens a la vegada. Jo llegia la primera paraula de la llista i cada vegada n'anava afegint una paraula més, i ho havien de repetir en ordre primer un nen i després l'altre. En aquesta situació, el nen del cas 3 es feia més lio, i constantment desordenava la llista o es menjava alguna paraula, llavors jo li repetia la llista fins la paraula on ens havien quedat, però igualment es liava. El ca 3 va recordar ordenadament fins a un màxim de 6 paraules, mentre que el nen del cas 2 va aconseguir recordar fins a 8.
Se'ls va explicar l'estratègia d'anar-se formant una historieta amb cada paraula, visualitzant-la gràficament, per tal poder-les recordar per ordre, i la segona llista la van recordar millor.

-  Tot seguit, per trencar una mica la dinàmica, ens vam posar tots drets i el més ràpid possible ens haviem de tocar la part del cos que s'indicava.

- I per últim, Se'ls va proporcionar una imatge, la qual havien d'observar atentament tots els elements que la componien. Passada una estona se'ls cobria la imatge i havien d'escriure una llista d'un mínim de 15 elements que recordessin de la imatge.

dimecres, 9 d’abril del 2014

Viatge a Holanda

La setmana passada vam treballar amb el cas 5 a partir de l'anàlisi d'un conte, el qual el vam adaptar a la seva situació, i junt amb ell vam buscar els paral·lelismes que s'hi podien trobar. El conte va ser: 


Viage a Holanda



“Esperar un bebé es como planear un fabuloso viaje de vacaciones a Italia:
Compras muchas guías de turismo y haces unos planes maravillosos: el Coliseo, 
el David de Miguel Angel, las góndolas de Venecia…También puedes aprender algunas 
frases en italiano. Todo es muy excitante.
Después de meses de preparación,finalmente llega el día: haces la maleta y 
estás muy nervioso.
Algunas horas después, en el avión, la azafata dice: “Bienvenidos a Holanda”.
“¿Holanda?”, preguntas. “¿Cómo que Holanda? ¡Yo pagué para ir a Italia! Toda mi 
vida he soñado con ir a Italia.”
Sin embargo, ha habido un cambio en el plan de vuelo, el avión ha aterrizado en 
Holanda y ahí te tienes que quedar.
Así que tienes que salir y comprar nuevas guías de turismo, incluso tendrás que aprender un idioma nuevo.
Lo importante es que no te han llevado a un lugar horrible: se trata, simplemente, de un lugar diferente.
Es más lento y menos deslumbrante que Italia. Pero después de pasar allí algún tiempo y de recuperar la respiración, empiezas a mirar a tu alrededor y te das cuenta de que Holanda tiene molinos de viento, tulipanes, incluso Rembrandts…
Pero todos tus conocidos están ocupados yendo y viniendo de Italia, presumiendo de los días maravillosos que han pasado.
Y durante el resto de tu vida, te dirás: “Sí, ahí es donde se suponía que iba yo. Eso es lo que yo había planeado.”
Este dolor no desaparece nunca, porque la pérdida de este sueño es una pérdida
muy significativa.
Pero si malgastas tu vida lamentando no haber ido a Italia, nunca podrás ser libre para disfrutar de lo que es especial: las cosas encantadoras que te 
ofrece Holanda.


Emily Pearl Kinsgley

El conte sencer el podeu trobar aquí:


El conte no se li va explicar fins al final de la sessió, sinó que se li va plantejar al nen què faria si es trobés en la situació que es prepara durant molt de temps un viatge a Itàlia, i que just abans de baixar de l'avió se li anuncia que s'ha canviat el destí i que haurà de passar les seves vacances a Holanda. Li va costar bastant posar-se en situació, així que se li va anar indicant les dificultats i diferències que presentes els dos països com la llengua, els llocs a visitar, ... Tot seguit i després d'insistir-li bastant va comentar que buscaria un guia de la ciutat, un diccionari... I finalment va arribar a la conclusió que s'hauria d'adaptar a la nova situació.

Aquest fet d'adaptar-se a la nova situació ve perquè, després d'haver parlat amb la família, d'anàlisis de dibuixos que se li ha demanat, i de les sessions amb la psicòloga, s'ha arribat a la conclusió que el nen fa futbol perquè el seu germà gran també ho fa i a aquest se li dóna molt bé, i perquè el seu pare el pressiona una mica. Tot i això ell diu que ho fa perquè li agrada encara que els seus dibuixos en diuen el contrari. I moltes vegades ha dit que preferiria fer pàdel.

En una sessió, li vaig explica que quan jo era petita tocava el piano, però quan havia de fer audicions davant els pares em posava molt nerviosa i ho passava molt malament. I un dia, que jo sols havia anat a fer de públic en una audició, un nen no va poder venir, i em van fer tocar a mi una peça de piano. Aquell dia no vaig estar gens nerviosa perquè no n'havia tingut temps ja que tot va ser molt improvisat. Llavors, el nen em va dir: "Si tan malament ho passaves, perquè no ho deixaves".
A partir de llavors se li ha treballat molt els sentiments, l'autogestió d'aquests, i la capacitat de prendre decisions per un mateix.

Nous casos

Al centre, hi ha hagut alguns canvis respecte als casos que podia observar en el transcurs del pràcticum I, degut a adequació d'horaris per part dels infants. 
La noia del cas 4 ara assisteix al centre els divendres, i per tant ja no participo en les seves sessions. En canvi, al seu lloc ara ve un altre nen que tot seguit us presentaré:

Cas 5: és un nen que cursa quart de primària a l'escola del municipi. Aquest té problemes d'autoconvenciment i autoestima, li costa creure en ell mateix. Juga a l'equip de futbol del poble, i cada vegada tenen partit fora de casa, vomita abans d'entrar a jugar a causa dels nervis. Ve al centre des d'aquest febrer passat, i amb ell hem estat treballant a partir de la psicomotricitat la consciència del propi cos i el domini d'aquest, la relaxació i la concentració, els sentiments, el domini dels propis pensaments i l'autoconeixement. A més a més, cada dos divendres fa una sessió amb una psicòloga que ve al centre.