Educar amb l'exemple

El noi que ocupa el cas 1 és un noi que té el Síndrome de Dowm. Aquest noi ja fa molts anys que assisteix al centre, però no ha estat fins ara que ha vist el fruit i resultats de tot allò que està aprenent, que ve molt motivat a les sessions.

Aquest noi des de casa no rep la motivació que per part dels pares que l'ajudaria a satisfer les seves necessitats per tal de desenvolupar-se més eficaçment.

Quan estem treballant al centre, a vegades motra un comportament fora de lloc, fruit de la imitació d'allò que veu a la tele o de la família o companys. A vegades, jugant al penjat, si fallem una lletra se n'enriu, tot i que sempre demana perdó. Si està constipat  comença a insultar els estornuts, sempre mirant-nos i assegurant-nos que aquelles paraules no són per nosaltres. O de tan en tant va llençant expressions fetes les quals no sap el que volen dir, i si veu que ens el mirem estranyades ens demana perdó encara que no entengui el perquè. Quan li toca llegir algun text, encara que no ho necessiti, el s'escura la gola, seu recte i es col·loca bé les ulleres, igual que fan els presentadors de televisió. I si veu la fotografia d'un nen graciós, se n'enriu burlant-se, diu: igual que fan els nens amb ell.
Des de que assisteixo a les seves sessions que m'ha agafat molt d'afecte i si no hi sóc pregunta per mi. L'altre dia durant la sessió em va començar a parlar de manera "lligona", pentinant-se les selles i dient-me "muñeca". Jo li vaig preguntar on havia après a dir allò i em va dir que de la tele. Jo li vaig comentar que a mi no m'agradava que m'ho digués, que no m'ho havia de dir ni a mi ni a cap noia. Llavors em va preguntar perquè, i li vaig dir que això ho diuen els nois descarats i que ell no ho era, que ell era molt simpàtic i que encara que ho diguessin a la tele ell no ho havia de dir, i em va dir que d'acord.

És per això que li anem corregint les expressions tot raonant-li el perquè, i insistim en tot moment sobre el comportament correcte, parlant-li bé, amablement i tranquil·lament per tal que se n'adoni de les conseqüències d'aquest i del mal que pot fer sense voler quan es burla dels altres.

He trobat aquest curt que reflexa clarament el que acabo d'explicar. Tan els mestres com els psicopedagogs, família, i totes aquelles persones de l'entorn més proper al infant i que interactuen amb ell, tenen influència sobre els seus actes i comportaments. Per tant, és important ensenyar a partir de l'exemple: