La setmana passada, amb el cas 4 vam treballar a partir d'un comte molt interessant: "El lladre de galetes". A partir d'aquest vam poder conversar sobre les idees predeterminades que ens fem sense conèixer la situació o sense tenir suficient informació sobre la persona amb la que parlem o de qui parlem. És molt fàcil treure'n conclusions sense fonament o crear-nos una idea a partir de la primera impressió o de l'opinió dels demés. Per tant, cal primer conèixer tots els punts de vista per no crear-nos una idea distorsionada.
Aquesta història original d'un poema de Valeri Cox, versionada per Michael Josephson l'he trobat també versionat en un curt:
El lladre de galetes
"Una dona va comprar unes galetes i un llibre en un aeroport i es va asseure a llegir i a menjar-se les galetes mentre esperava el seu avió. De cop es va adonar que un home que estava assegut al se costat, amb indiferència va agafar també ell una galeta del paquet.
Encara que sorpresa i furiosa, la dona no va dir res mentre l'home, sense el menor senyal de vergonya o gratitut, en silenci continuava menjant una per una conforme ella ho feia.
Quan ja només quedava una galeta, va veure sorpresa que l'home l'agafava i, sonrient-li amabliment, la va partir per la mitat. Ell va menjar-se una mitat i li va donar a ella l'altre. Es va felicitar a ella mateixa per mantenir la calma, no li va dir res a aquell groller lladre de galetes, sorpresa pel desvergonyiment d'algunes persones.
Més tard, quan estava acomodada a la seva butaca de l'avió, va començar a buscar alguna cosa al seu bolso i va descobrir el paquet de galetes que havia comprat, encara sense obrir."
Després d'escoltar aquest conte, la noia es va quedar en silenci, pensant... (Si no se li dona un cop de mà es mostra insegura a l'hora de respondre o analitzar algun tema per por a equivocar-se). Tot seguit, va intentar explicar amb les seves paraules el que ella havia entès de la història (ho feia en forma de pregunta, encara que nosaltres no li responiem i la deixavem parlar). Quan va acabar, vam assentir indicant-li que ho havia entès tot bé. Així que la tutora li va preguntar si se li acudia algun cas que li hagués passat que guardés semblances amb la història. Ella en va explicar el cas d'un professor del seu institut, al qual el primer dia de classe tothom el tatxava d'estricte i dolent, i se'l miraven amb por, però que ara era el professor que tenien millor considerat al institut i al que més s'estimaven, encara que segueix amb el seu paper de disciplinari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada