L'art d'ensenyar és l'art d'ajudar a descobrir 

(Mark Van Doren)

Conclusions finals pràcticum II

Valoració de les pràctiques

Tot i que encara no he acabat el meu període de pràctiques ja que, tal com vaig pactar amb la tutora del centre, continuaré assistint a les sessions fins a final de curs, exposaré les conclusions que n'he pogut extreure fins al moment de tot el període del pràcticum II.

En aquestes segones pràctiques m'he sentit molt més còmoda que en les anteriors ja que estava força familiaritzada amb el centre, els recursos dels que disposa, amb els nens que hi assisteixen, i amb la tutora i amb la seva forma de treballar.

A l'hora d'elaborar el pla de treball vaig comptar amb la total col·laboració i ajuda de la tutora del centre, proporcionant-me tota la informació que vaig necessitar, i tot tipus de bibliografia per tal de poder fonamentar amb teoria tot el meu treball. A més, també m'ha assessorat i aconsellat en l'elaboració d'altres activitats.

A més de treballar amb els dos casos als quals vaig enfocar el meu pla de treball, també he assistit en altres, als que també hi he intervingut i posat en pràctica diferents recursos i estratègies, sempre sota la supervisió de la tutora, la qual en alguns casos em donava indicacions per tal d'explicar les activitats, la proporció d'ajuda que jo els havia d'oferir, i estratègies a l'hora de parlar o actuar.

Valoració del pla de treball

El Pla de treball que vaig establir feia referència al “Reforç, seguiment i intervenció psicopedagògica per millorar la comprensió lectora”, i constava de cinc fases, l'última de les quals encara no he posat en pràctica ja que és la fase “Avaluació del pla d'actuació i dels resultats obtinguts”, i aquesta s'efectuarà a final de curs ja que durant aquest semestre els nens dels dos casos no han assistit totes les hores que hi havia programades. Tot i així, en un dels dos casos seguits si que s'ha pogut observar una evolució en aquest sentit, mentre que el nen de l'altre cas s'ha anat apagant per qüestions emocionals, i no s'ha fet tan notòria aquesta evolució.

La primera fase es va efectuar durant l'elaboració del pràcticum I on, a partir de les reunions amb la tutora del centre, la lectura dels historials i anamnesis dels casos que hi assisteixen, i la recerca dels recursos amb els que compta el centre, vaig poder conèixer els trets característics del centre i vaig poder familiaritzar-me amb el funcionament i la metodologia que s'utilitza i amb els recursos dels que es disposa.

La segona de les fases també va ser efectuada durant el pràcticum I ja que al finalitzar aquest s'havia de plantejar un esboç del que arribaria a ser el pla de treball, i per tant, després de relacionar-mes amb els diferents casos del centre, observar-ne les seves necessitats, i meditar-ho amb la tutora, vaig escollir als subjectes als quals els faria el seguiment i en el que basaria el meu pla de treball.

La tercera fase, consistent en l'elaboració del pla d'actuació i del material necessari, la vaig començar a dur a terme al finalitzar el pràcticum I, i als inicis del pràcticum II, ja que, després de treballar col·laborativament amb la tutora de pràctiques, i treballar sota el seu assessorament, vaig elaborar un seguit de recursos i material que permetés respondre a les necessitats que plantejaven els subjectes. I vaig planejar cada una de les fases, de forma acumulativa, de les que constaria el pla de treball, i vaig organitzar les sessions de manera seqüencial.

La quarta fase, la més extensa, i que feia referència al desenvolupament i aplicació del pla d'actuació, el vaig dur a terme durant el transcurs del pràcticum II. Durant aquesta fase, vaig crear i dissenyar activitats i material que permetés treballar de manera dinàmica la comprensió lectora, i els vaig aplicar en diferents sessions a partir de l'assessorament de la tutora. En aquesta fase és on més clar s'ha vist que el pla de treball havia de ser bastant flexible ja que durant el seu transcurs m'he trobat amb diversos entrebancs i dificultats que no han permès dur-lo a terme tal com estava establert:

• Per començar, els nens dels dos casos no han assistit a les seves sessions de forma regular, ja que han fallat en algunes ocasions degut a malaltia o a qüestions personals.
• Durant el transcurs de les sessions, en alguna ocasió i degut al estrés o neguit que els ha provocat alguna de les activitats, s'ha hagut de canviar l'activitat.
• Degut a que, encara que el nivell dels dos casos era bastant similar, alguna de les activitats ha estat massa fàcil i altres massa difícil.
• No he pogut executar totes les activitats ja que, pel temps que disposava, hi havia massa activitats plantejades. Però tots aquests recursos quedaran al centre per tal que puguin ser utilitzats.

I per últim, i com ja he comentat, l'última de les fases encara no s'ha pogut realitzar del tot ja que faltarà l'avaluació dels dos subjectes per tal de comprovar-ne la seva evolució, i la concordança dels objectius establerts amb els finals, i la valoració de la tutora del centre i la tutora de pràctiques per conèixer si els resultats obtinguts són els esperats. Tot i que si que hi ha alguns dels objectius d'aquesta fase que si que s'han pogut dur a terme com és el de reflectir les conclusions finals al blog del Pràcticum per tal de compartir-les amb tots els companys.

Valoració del diari de pràctiques (blog)

El blog és una eina de comunicació, que en el nostre cas l'he trobat molt útil per tal de poder exposar les nostres pràctiques i intercanviar opinions i experiències amb la resta de companys de l'aula. L'he trobat un recurs força pràctic i dinàmic el qual permet la participació de tots els companys.

Gràcies a que en alguna altra de les assignatures del grau ja ens havien fet treballar amb aquesta eina, no he tingut cap dificultat a l'hora d'utilitzar aquest espai virtual.

Pel que fa a l'organització, vaig començar realitzant entrades al blog bastant espaiades en el temps a causa de la mala organització que tenia. Finalment, em vaig comprometre a fer entrades setmanals per tal d'organitzar seqüencialment tots els recursos dels que disposava, i així poder estructurar tota la informació que recopilava dia rere dia al diari de seguiment que elaborava durant les sessions pràctiques.

Atenció i bona lletra

Per tal de treballar amb el nen del cas 5 l'atenció, se li passa un paper quadriculat on ha de continuar una sanefa ja començada sense poder aixecar el llapis del paper. A més de treballar l'atenció i concentració, també es treballa la motricitat fina per tal de practicar l'escriptura i fer bona lletra.

Un pas endavant, quatre endarrere

Tot el que havíem aconseguit fins al moment amb el noi del cas 1, sembla que hagi desaparegut. El fet de sols assistir un dia a la setmana al centre, mentre que abans venia dues sessions i anava a un centre educatiu mentre que ara s'ha introduït al món laboral, i se li suma que a casa no treballa ni llegeix, i ningú està per ell, ha fet que mica en mica hagi anat oblidant tot el que havia après, provocant un retrocés enorme.

És un noi que té un nivell de frustració molt elevat i molt poca capacitat d'atenció i retenció, i a més té manca de constància i d'un model a seguir a casa. Ha tornat al “no puc”, “jo no se”, i hem passat d'escriure oracions a escriure paraules lletra per lletra, on constantment necessita l'aprovació de l'adult abans d'escriure la lletra que creu que és.

Per escriure el nom de sis animals hem estat una hora, on a cada moment buscava alguna distracció per la taula, per les parets o relacionant paraules que dèiem amb personatges de la tele que ell coneix. Per tant, quan veiem que el seu nivell d'estrès augmentava, li canviàvem per un moment la feina per tal que fes un dibuix o sumes i s'esvaís abans de continuar amb l'escriptura.

Baixa autoestima

Amb aquelles persones que tenen una autoestima baixa, en les primeres sessions la tutora els passa un petit qüestionari que permet conèixer les pors, els neguits, les dificultats,... de la persona, i marcar-se una objectius específics perquè quedin plasmats en paper, i poder saber què treballar amb ella. Moltes vegades els objectius que especifiquen són massa genèrics, així que s'han d'anar acotant fins a fer-los més concrets.

El test a completar és:

• Vull
• Necessito
• Espero
• 
  No puc
• Guanyaré
• El meu
• Aviat faré
• Tots els
• El meu grup
• A la meva classe
• El meu amic/amiga
• Els meus objectius
• Tinc por
• M'agrada
• Mai
• M'agrada anar
• Ara mateix
• Ja sóc
• Els altres
• M'agradaria ser
• Diuen que sóc

Treballem la comprensió lectora

El cas 2 fa un temps que ve al centre una mica desanimat. Ell pot fer més del que fa, però senzillament no vol esforçar-s'hi. A casa no està motivat i el fet de veure que el seu germà gran ha deixat els estudis no l'ajuda.

L'activitat que li vam plantejar per tal de treballar la comprensió va ser la de definir paraules. Semblava que havia de ser una activitat senzilla ja que fa un temps en vam fer una de similar i la va poder resoldre sense problemes. Però aquesta vegada semblava com absent, dispers.

Se li va plantejar la paraula “corda” per tal que la intentés definir amb les seves paraules, abans d'haver-la de buscar al diccionari. La seva definició va ser “un tros de corda”. Així que vam començar a fer-li preguntes sobre l'objecte per tal que en pogués treure diferents característiques i definir la corda a través d'aquestes.

Vam començar preguntant-li si era un estri o una eina, o si era un objecte... La seva resposta es basava cada vegada en l'última idea que li dèiem (si li haguéssim preguntat si era un animal potser hagués dit que si que era un animal...).

Finalment li vam fer preguntes sobre la forma que tenia, el material amb el que estava fet, la seva utilitat, ... i a partir d'aquí va anar construint la pròpia definició.

Síndrome de Down: pautes per la família

Aquest article permet avaluar la conducta proporcionant un marc per reconèixer les característiques conductuals comunes de les persones amb síndrome de Down.

Recursos per treballar la comprensió lectora 4

Trobar la lletra que falta:

A__ACADES

NE__RE

COP__

__IGA

ES__ELMA

GO__ES

RE__OTGE

__ESTIT

PI__SA

AME__LLA

C__FÈ

BO__ES

Ordenar les síl·laves per formar paraules:

CA – LE – MA – Ó 

DI- DRES- VEN

LLA – TRE – ES 

DA – MAG – NES – LE 

RI – MAN – NES – DA

A – NI – GI – BER – AL

Crear paraules noves a partir de les lletres d'altres paraules:

CARABASSÓ

PROPAGANDA

DESPERTADOR

CENTÍMETRE

LLUITADOR

CONTINUAR

DIMECRES

Ordenar les paraules per estructurar bé les frases:

preferit és color el vermell meu El

_____________________________________________________________

motor perquè  va el al L' mecànic li portar arregléssin cotxe el àvi

_____________________________________________________________

anglès la d' ens professora ha molts posat deures Avui

_____________________________________________________________

Recursos per treballar la comprensió lectora 3

Una altra activitat és la de relacionar dites populars catalanes amb el seu significat:

Enfilar-se per les parets                          Estar molt enfadat 

Llençar la toballola                                 Buscar la teva parella ideal

És un cap verd                                        Intervenir

Posar-hi cullerada                                  Donar per perdut alguna cosa

Buscar la mitja taronja                          Ser un ximple

Recursos per treballar la comprensió lectora 2

Una de les activitats que plantegem per treballar la comprensió lectora és a partir de desxifrar codis, tan a partir de símbols com de lletres:

A=Y    E=X   I=Z

Xl pygxs rxgy xls xnczyms pxrqux xs fyczn bxn gryns z xls puguz vxndrx yl mxrcyt. Tymbx porty lxs pystynyguxs qux no s'hyn mxnjyt xls conzlls.

____________________________________________________________

____________________________________________________________

Manca d'esforç

El nen del cas 2 ja fa unes setmanes que ve al centre molt desmotivat. Parlant amb la tutora em va comentar que a casa no té un ambient gaire afavoridor i no li treuen cap dels privilegis que té, com per exemple les maquinetes electròniques o les hores de televisor. Això mica en mica ha anat provocant que no necessiti esforçar-se per aconseguir el que ell vol. 

A l'institut assisteix al que ells anomenen "aula oberta", on hi van aquells alumnes que tenen un PI, però, segons la tutora, aquestes adaptacions tenen un nivell molt baix, molt per sota del que el nen pot fer, i per tant no cal que s'esforci. 

Al centre li plantegem activitats al limit de les seves possibilitats reals, i el primer que diu és "no ho entenc" sense ni tan sols haver reflexionat sobre el que s'ha de fer, o sense haver llegit ni tan sols l'enunciat...

Per això, l'altre dia la tutora va voler fer-lo reflexionar a partir d'un conte

Les granotes dins la nata

Hi havia una vegada dues granotes que van caure en una recinte amb nata.

De seguida van adonar-se que s'enfonsaven: era impossible nedar o surar una estona en aquella massa tan espessa com unes arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van moure les cames per arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. notaven que cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.

Una d'elles va dir en veu alta: "No puc més. És impossible sortir d'aquí. En aquesta matèria no s'hi pot nedar. com que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril".

Dit això va deixar de moure les cames i es va enfonsar ràpidament, literalment engolida per l'espès líquid blanc.

L'altre granota, més persistent o pot ser més tossuda, va dir-se: "No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però, encara que s'apropi la mort, prefereixo lluitar fins a l'últim alè. No vull morir ni un segon abans que arribi la meva hora"

Va continuar movent les cames i xipollejant, sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.

I, de sobte, de tant moure les cames, batre les anques i sacsejar-se, la nata es va convertir en mantega.

La granota, sorpresa, va fer un salt i, patinant, va arribar fins a la vora del recipient. Des d'allà va poder tornar a casa raucant alegrament.

(Jorge Bucay, Escolta'm, 2004)

Les conclusions que en va treure el nen són que amb la persistència i l'esforç es poden aconseguir tots els reptes que et plantegis. Llavors va comentar que s'esforçaria més a casa, que s'organitzaria cada tarda per fer els deures durant una estona després de dinar, que ajudaria a la mare a les feines de casa...

En fi, el que sabia que nosaltres volíem sentir... encara que al sortir per la porta ja no recordés res del que havíem parlat.

Recursos per treballar l'atenció 2

Buscar les diferències

Recursos per treballar la memòria 5

Embarbusaments

Escoltar un embarbusament, després llegir-lo en veu alta, tot seguit llegir-lo en veu baixa varies vegades per tal de memoritzar-lo. Dir-lo sense mirar en veu alta, i finalment escriure'l de memòria.

Si qui deu deu

diu que deu deu

diu el que deu

i deu el que diu.

Una gallina xica, tica, mica, cama curta i ballarica,

Va tenir sis fills xics, tics, mics, cama curts i ballarics.

Si la gallina no hagués sigut xica, tica, mica, cama curta i ballarica

Els sis fills no haguéssin sigut xics, tics, mics, cama curts i ballarics.

Tinc una son, una gana i una set,

que ni dormo ni rnenjo ni bec.

Si dormia. menjava i bevia.

la son, la gana i la set em passarien;

peró, com que no dormo, ni menjo ni bec,

no em faig la son, la gana i la set.

Recursos per treballar la memòria 4

Memòria auditiva

A partir d'una llista de paraules, dir una a una i que el nen ho repeteixi de manera acumulativa. Per exemple:

Taula
Taula, Verd
Taula, Verd, Elefant
Taula, Verd, Elefant, Botó
Taula, Verd, Elefant, Botó, Muntanya
Taula, Verd, Elefant, Botó, Muntanya, Raïm, ...
                         

Una altra activitat és dir un llistat de números, cada vegada més llarg, i que el nen ho repeteixi:
1-5-8
3-7-5
2-3-2-9
8-6-1-0
9-3-9-2-1
0-3-4-6-2
5-2-7-4-6-9
7-7-2-3-5-6-7
...

Recursos per treballar la memòria 3

Memòria visual

Una altra activitat per tal de treballar la memòria visual és ensenyar una imatge (una figura o personatge), i tot seguit trobar la imatge igual entre moltes de semblants.

Recursos per treballar la memòria 2

Memòria Visual

Les activitats que vaig plantejar per tal de poder treballar la memòria visual consistien en ensenyar un dibuix a color durant uns deu segons, i tot seguit que el nen/a hagi de pintar la copia que ell en té en blanc i negre, amb els mateixos color que la mostra ensenyada, a partir del que ell recorda.

Recursos per treballar la comprensió lectora 1

Una mar de contes

Recull de dites populars catalanes

Embarbussaments

La paret de les auques

Frases descriptives

Comprensió oral i escrita

Recursos per treballar l'atenció 1

Activitats d'atenció

Busca les diferències

Busca les diferències 1

Busca les diferències 2

7 diferències

Jocs educatius

Recursos per treballar la memòria 1

Activitats per a educació especial, infantil i primària.

Memòria seqüencial de nombres i memòria visual

Article sobre la memòria.

Vaig trobar aquest artícle interesant sobretot per les famílies, on parlen sobre com ajudar als nens a exercitar la memòria.

Para mejorar la memoria de los niños, son útiles los juegos que requieren concentración y la lectura.

Cuando los menores no recuerdan en dónde dejaron algo o si hicieron la tarea, pueden necesitar ayuda.

Es frecuente escuchar que los padres se quejan porque sus hijos “olvidan todo” y responden “no me acuerdo” a cualquier pregunta sobre sus deberes escolares, sus labores en el hogar o hasta por los conocimientos que adquieren.

Sin duda, un problema serio. Pero no de memoria, como consideran algunos padres, sino de atención y concentración. Un poco también de pereza o falta de motivación de parte de profesores y allegados.

“En general, no hay ningún daño de tipo neurológico –dice María Claudia Abello, psicóloga educativa–. Pero sí hay relación con problemas de aprendizaje porque al no poner atención, los niños tienen una memoria inmediata pero no a largo plazo”, agrega.

Cada caso es diferente  

“Exceptuando aquellos niños que tienen alguna limitación en su desarrollo, los que presentan dificultades de aprendizaje o trastornos de atención, todos los demás están en capacidad de retener y evocar información de manera adecuada”, explica Lucía Vargas Posada, psicóloga infantil y de familia.

Pese a ello, hay que entender que algunos graban mejor lo que ven, otros recuerdan fácilmente lo que escuchan y muchos requieren información multimodal (auditiva, visual y táctil), para asimilar nuevos conceptos, integrarlos y evocarlos posteriormente.

La cuestión, sin embargo, no es tan sencilla. Es necesaria la motivación y la atención para lograr recordar. “Si analizamos las fallas de memoria, podemos encontrar que algunos niños olvidan datos que no les interesan, como un mensaje que le dejan a la madre por teléfono. Pero no pedir dinero para la merienda o que el padre dijo que irían a comer un helado”, explica Vargas.

En esta problemática intervienen muchos factores más. “Puede deberse a que los niños dedican buena parte del tiempo a ver televisión; no tienen conversaciones largas con sus padres, sino un simple hola; no tienen contacto con sus abuelos quienes ocupaban horas contando historias a sus nietos y desarrollando un importante campo de atención y concentración”, dice Miguel de Zubiría, psicólogo y director de la Fundación Alberto Merani.

Agrava la situación la actitud de los padres. Si ante un olvido de algo importante o urgente, no pasa nada, no hay una consecuencia, es imposible que el niño aprenda tempranamente que debe poner empeño en recordar y cumplir con lo que se espera de él. Y si, por el contrario, no recibe felicitación cuando hace el esfuerzo, es posible que pierda interés al ver que no aprecian lo que hace bien.

Si el niño no recuerda en dónde dejó un juguete y al otro día tiene uno nuevo, los padres lo están volviendo irresponsable. En cambio, si dura un mes sin el juguete…

Para ejercitarla

• Motive a sus hijos a participar en la vida cotidiana, jugar y hacer rondas, enviar mensajes sencillos, realizar dibujos con detalles próximos a la realidad y recordar eventos en secuencias lógicas.
• Promueva el orden en las actividades diarias. La desorganización generalmente se acompaña de muchas fallas de memoria.
• Invítelos a recordar en dónde dejaron un juguete y a que vayan a rescatarlo; a leer rimas y canciones y cuentos, y a narrarlos en sus propias palabras. También a realizar operaciones matemáticas rápidamente, a armar rompecabezas y a participar en juegos de mesa que cada vez les signifiquen más tiempo.
• Planee en orden las actividades y estimule el aprendizaje y la activa participación, pues se ha comprobado que se recuerda más fácilmente cuando el niño explora y encuentra una respuesta, que cuando la escucha de un adulto.
• Evite que permanezca horas frente al televisor. En cambio, motívelo a jugar con sus hermanos o amigos a actividades lúdicas, interesantes y de creatividad.
• Felicite al niño cuando se esfuerce en recordar, aunque al principio requiera de algunas ‘pistas’ de parte del adulto.
• Hágalo reflexionar sobre las consecuencias que tiene olvidar algo que es importante para los padres o para él mismo.

No haga lo que no debe

• No deje que sus hijos respondan “no me acuerdo” como una forma de evitar la búsqueda de un objeto que dejaron en cualquier parte. Es el mecanismo que utilizan para que usted u otra persona se encarguen de encontrarlo. Lo emplean también para no tener que dar explicaciones, para no contar algo o simplemente no establecer comunicación.
• Si olvidan frecuentemente el cuaderno con la indicación de la tarea, no les ayude a buscar la información con los compañeritos. Tampoco les ayude a resolver a última hora los deberes que dejaron pendientes, como la compra de materiales para un trabajo. Los niños deben aprender a enfrentar las consecuencias de sus faltas de atención con los deberes escolares que se les asignan.
• No los deje sin ayuda. Si el caso de falta de memoria es muy notorio y perjudica la convivencia familiar pero también el rendimiento académico, es importante buscar ayuda con el psicólogo o el terapeuta. Igual si los olvidos son cada vez más frecuentes.
• No los regañe ni les diga cosas como ‘es el colmo que no te acuerdes’ o ‘en qué mundo vives’. Mejor motívelos a recordar.

Marisol Ortega Guerrero

http://www.mentat.com.ar/juegos.htm

Autoestima i gestió de les emocions

Veient l'evolució que estan prenent les sessions amb el nen del cas 5, s'ha decidit que aquest acudirà al centre per fer les sessions psicopedagògiques de manera quinzenal, mentre que les sessions amb la psicòloga externa al centre, que fins ara es duien a terme dos cops al mes, passaran a ser setmanals.

En la sessió de l'últim dia es van treballar activitats socioemocionals: d'autoestima i conscienciació de les pròpies capacitats, i de la gestió de les emocions.

Gestió d'emocions i sentiments

Les emocions són un conjunt innat de sistemes d'adaptació al medi, són impulsos que comporten reaccions automàtiques. Els sentiments són blocs d'informació integrada que inclouen valoracions en què un està implicat i que predisposen a actuar d'una manera o d'una altra. No cal comprendre les emocions per experimentar-les, però sí que comprendre els propis estats i els dels altres és essencial per flexibilitzar la pròpia conducta emocional i per establir i mantenir qualsevol tipus de relació socioafectiva.

Activitat: A partir d'un dau elaborat amb una capsa de sabates quadrada, on a cada cara hi havia escrit el nom d'un sentiment, el fèiem rodar i buscàvem al diccionari la definició del sentiment que havia tocat, i tot seguit cadascú (nen, tutora i jo), havíem d'explicar una situació que ens hagués fet sentir d'aquella manera. 

Amb molts dels sentiments que van sortir va relacionar la seva experiència amb el futbol, tot i que en altres sessions vam poder comprova que no s'hi troba a gust i que preferiria fer pàdel. Amb altres sentiments que van sortir no va saber relacionar-los amb cap experiència.

Autoestima

L'autoestima està basada en la combinació de la percepció d'un mateix i l'ideal d'un mateix. L'ideal d'un mateix és la imatge del que agradaria se, el desig de posseir determinats atributs. La percepció que es té d'un mateix, o autoconcepte, pot entrar en discrepància amb el jo ideal, o imatge del que es voldria ser (Pope, 1988).

Els sentiments cap a nosaltres mateixos, la manera com avaluem la nostra eficàcia, no és un sentiment més, sinó que intervindrà com a ingredient en altres múltiples sentiments. Aquesta avaluació es dóna en múltiples i diferents aspectes d'un mateix i depèn dels propis valors i interessos. Les persones properes també fan marcar expectatives (J. A. Marina, 1996).

La informació que es rep de les persones properes fa com un mirall (jo em veig a mi mateix a través de tu), l'informen de com és, de com és valorat i de si és volgut o no. Aquestes apreciacions produiran satisfacció o bé frustació.

Una persona amb una baixa autoestima és, essencialment, una persona que no sap trobar aspectes d'ella mateica dels quals sentir-se orgullosa. Aquestes persones són especialment sensibles a la informació negativa que els arriba sobre elles, ignoren les seves possibilitats i se centren en les pròpies debilitats (Epstein, 1985).

Activitat: en un full, va escriure totes aquelles coses que li agraden del seu germà, o que fa bé. Tot seguit les va llegir en veu alta:

• El meu germà juga molt bé a futbol.
• El meu germà escala.
• El meu germà juga molt bé a padel.
• ...

Tot seguit se li va demanar que donés la volta al full, i que a la part del darrere escribís el mateix però en primera persona:

• Jo jugo molt bé a futbol.
• Jo escalo.
• Jo jugo molt bé a pàdel.
• ...

Es va analitzar cada una de les frases escrites en primera persona per veure si ell també sabia fer tot el que li agradava del seu germà, i mica en mica va anar confirmant que aquelles frases també valien per a ell.

A la part de sota del full, se li va demanar que escribís aquelles coses que no li agradaven del seu germà:

• El meu germà em “xinxa”.
• El meu germà em vacila.
• ...

I es va seguir el mateix procediment. Darrere, va tornar a escriure les mateixes frases però en primera persona i seguidament es van analitzar. El nen va assegurar que ell també li feia el mateix al seu germà per molestar-lo.

Finalment, ell sol va arribar a la conclusió que perquè tot això canviés, primer havia de començar per canviar ell mateix.

Carpena A. (2001). Autoestima. Gestió de les emocions. Educació socioemocional a primària (33-89). Barcelona. Eumo.

Memòria

Les investigacions més recents consideren la memòria, no com un magatzem de records, ni com un simple receptor estàtic, sinó com una amplia funció cognocitiu que utilitza i organitza activament les informacions rebudes per fer eficaç la interacció de l'organisme com l'ambient.

Memòria i percepció són dos processos inseparables. A la percepció li correspon la tasca d'identificar i reconèixer la informació sensorial. Per això és imprescindible utilitzar la informació retinguda a la memòria amb la finalitat d'estructurar-la, comparant-la, relacionant-la d'alguna manera amb la nova informació que es rep. No hi ha percepció sense memòria.

Quan la informació torna a la memòria per al seu emmagatzematge, ja ha patit un processament perceptiu. Tota la informació ha de ser processada i codificada abans de passar a la memòria.

Si la memòria és un dels processos més importants per l'aprenentatge, tan els educadors, com els pares i els mateixos alumnes han de conèixer els recursos que pedagògicament ens ofereixen els factors o variables que afecten a la profunditat en l'elaboració dels estímuls i, per consegüent, en la fixació dels records o del material assimilat.

• Factors subjectius

- Es fixen més fàcilment aquelles impressions que s'entenen amb més claredat o son més conegudes. En canvi les impressions més complexes es van fixant per graus.

- Els records no es fixen indiferentment, sinó que es condensen en torn a nuclis d'interès, motius, necessitats... (tendències del subjecte).

- La quantitat i qualitat d'atenció prestada es mesura pel grau de concentració prestada.

- Estratègies utilitzades pel subjecte.

- La intenció d'aprendre facilita la fixació i la retenció de records.

- L'actitud cap al material que s'ha d'aprendre és també decisiu per l'eercisi de la memòria.

• Factors objectius:

- Significativitat del material (estructurat i organitzat de manera unitària).

- Temps del que es disposa per a l'elaboració.

- Tipus de tasca.

- Distribució de l'exercici.

- Els objectes que més ressalten són els que millor es retenen.

Bernabé Tierno Jimenez

Tierno B. (1984). Conocimiento y aprendizage. El fracaso escolar (117-128). Barcelona. Plaza & Janes.

Fase 4: Comprensió lectora 3

En l'última sessió amb el nen del cas 3 per començar se li va proposar una activitat on en una imatge havia de trobar, entre molts objectes, aquell que estigués repetit tres vegades. El primer que va fer va ser encerclar tots aquells objectes que tenien una parella. Llavors, vaig intervenir proposant-li que llegís altre cop l'enunciat, i que me'l expliqués, i és quan va entendre el que estava fent malament, així que va esborrar tot el que havia marcat. Després d'una estona buscant, se'l va veure bastant inquiet i comentava "no n'hi ha cap repetit tres cops", o "el dibuix està equivocat". Per tant, vaig voler tallar en sec el seu neguit i li vaig proposar que imités les expressions facials d'unes imatges, i mantenir-les 10 segons. 

Després d'aquesta desconnexió, tornava a buscar en la imatge. Es va tornar a neguitejar i vaig recórrer al mateix recurs per desconnectar. Al tercer intent, va poder solucionar l'activitat.

Les activitats de desconnexió són molt útils per desbloquejar-se en moments de neguit i estrès, per alliberar la ment i poder tornar a començar de zero. Sinó mica en mica la ment es va carregant, creant un bloqueix mental que no permet avançar.

La següent activitat van ser problemes matemàtics:

- La Laura guanya 850€. La meitat li dona als seus pares, se'n gasta un quart en roba, i amb la desena part li compra un regal al seu germà. Quants diners li queden?

Després de llegir el problema, va començar a dir diverses operacions aleatòriament, que s'havien d'utilitzar per resoldre el problema sense justificar el que deia, així que li vaig explicar de manera gràfica el problema i li vaig separar per pasos tot el que prèviament havia de saber per tal d'arribar al resultat que ens demanaven. Poc a poc, i amb la necessitat de confirmació de totes les operacions que feia, va poder resoldre ell sol el problema.

- En un aeroport hi aterra un avió cada deu minuts. Quants n'hauran aterrat al cap d'una hora? i al cap d'un dia? i al cap d'una setmana?

Aquest problema sols el vam poder plantejar ja que havia dedicat massa estona a resoldre el primer, però la manera que ell va trobar de resoldre el primer dubte (quants avions aterren en una hora) ho va fer comptant amb els dits. Però quan li vaig preguntar quina operació havia utilitzat per saber-ho, va començar a dir-ne varies, i  anava canviant si veia que la meva expressió de cara no li confirmava que ho havia fet bé. 

El proper dia continuarem amb aquest problema...