Garantir el codi deontològic de psicopedagogs

En totes les intervencions que he efectuat i en les que he participat al centre, he pogut observar totes són tractades com a úniques, sempre considerant el context social del nen i de la família i les seves relacions socials, i oferint els recursos i eines necessàries per atendre'ls de la forma més eficaç possible. Per tant, el primer que vaig fer va ser llegir els anamnesis i historials dels casos en els que hi participava, i la tutora em va anar donant a més a més indicacions i explicacions no escrites en documents de la vida familiar i social d'aquests per tal que pogués conèixer el possible orígen de les dificultats dels nois. Més tard les observacions em van permetre conèixer els límits i possibilitats que presentava cada cas, a partir de les quals vaig poder anar introduint els meus grans de sorra, participant activament i responsablement en les intervencions, tot respectant els trets de personalitat de cada infant, el seu estat psíquic i físic.

La tutora manté regularment la comunicació amb els tutors del centre educatiu dels infants, i altres professionals que els assisteixen per tal de contrastar opinions i ajudar-se mutuament a oferir una bona atenció als infants. 

En cada entrada i sortida d'un infant al centre, sempre depenent del tipus de família i el seu interès, la tutora parla amb la família per conèixer els exercicis i progressos que fa a casa, i els aporta informació de manera informal sobre les actuacions de l'infant al centre, i estratègies que poden utilitzar des de casa per ajudar-lo.

En alguna ocasió m'ha comentat per acompanyar-la en algun curs o convenció que s'ha efectuat a Barcelona o Tarragona, la qual pot ser útil per oferir una ajuda més eficient a alguns dels casos que atén el centre. Per tant, ella va seguint una formació contínua i constant per tal de renovar tècniques i metodologies.

Codi de deontologia. COPEC Col·legi de Pedagogs de Catalunya:

http://www.pedagogs.cat/doc/CodiDeontologic-COPEC.pdf

Conclusions finals pràcticum I

Quan vaig començar les pràctiques, desconeixia completament amb el que em trobaria. Recordo que el primer dia estava molt nerviosa perquè la desconeixença i les novetats em fan sentir-me insegura. La veritat és que no sabia gaire bé que paper que havia de tenir jo allà i constantment m'anava movent per no ser un destorb i no molestar el transcurs de la sessió, ja que l'aula és molt petita i la tutora anava agafant material de les prestatgeries, feia fer exercissis físics als infants,... Vaig començar sent completament una observadora de les sessions, llegint tots els anamnesis i historials dels infants. Però el segon dia la tutora va voler que m'impliqués i si en qualsevol moment volia aportar alguna cosa a la sessió tenia completa llibertat, i em va anar explicant les característiques de cada cas, i les estratègies i activitats que duia a terme en cada sessió i la seva utilitat. Poc a poc, quan ja vaig anar coneixent més als nens, vaig anar aportant el meu granet de sorra. La tutora m'ha donat suport en tot moment per obrar com jo creia, tot donant-me les indicacions oportunes.

El centre és un lloc molt familiar on tots es coneixen ja que el poble és molt petit. M'he sentit com a casa i tan els nens com la tutora m'han acollit i m'han permès integrar-me amb molta facilitat.

El blog m'ha servit per anar exposant cada un dels casos, els objectius que pretenia assolir amb les pràctiques, l'anàlisi del context del centre i del paper de la psicopedagoga al centre, estratègies que he trobat interessants, temes que he observat o conversat amb la tutora, conclusions que he extret dels temes tractats, el meu dia a dia al centre amb els errors, les dificultats i les estratègies emprades per tal de solucionar-los. El blog també m'ha servit com a eina per comunicar-me amb les companyes i veure les estratègies que elles utilitzen en cada situació amb els casos que segueixen, i extreure'n recursos i idees, tot aportant-los jo també el meu punt de vista.

Conèixer tots els casos és el que m'ha permès valorar la perspectiva que pot agafar el meu projecte de pla d'actuació, les estratègies, activitats i recursos que puc utilitzar. Per tant, el meu pla s'establirà a partir dels casos 2 i 3, ja que aquests dos nens presenten els mateixos problemes encara que a nivells diferents. La tutora em va aconsellar que no l'elaborés pensant en aquests dos nens, sinó en la seva dificultat, ja que no sap quina serà la continuïtat d'aquests al centre, i si un dels dos casos falla, sempre em queda l'altre per poder efectuar la meva pràctica. Una de les motivacions en centrar el meu pla d'actuació a aquests dos casos és la bona relació que he establert amb ells, i una altra és el fet que les dificultats que presenten aquests dos nens les conec força bé ja que he tractat a l'escola amb casos similars, i per això crec que puc trobar força recursos i estratègies metodològiques que m'ajudin a fer efectiva la meva intervenció. El pla el centraré en la comprensió lectora ja que després d'analitzar-ho amb la tutora, m'ha objectat que és una de les principals dificultats que mostren, a partir de la qual sorgeixen altres de les dificultats que plantegen. Per tant, crec oportú centrar-me en aquest tema.

Aquestes conclusions no són a mode de finalitzar les pràctiques ja que, com que les segones pràctiques seguiran essent al mateix centre, seguiré assistint-hi per no perdre el fil dels casos. Per tant, són unes conclusions sobre les meves primeres observacions i actuacions, les quals no acaben aquí.

Conte "El lladre de galetes"

La setmana passada, amb el cas 4 vam treballar a partir d'un comte molt interessant: "El lladre de galetes". A partir d'aquest vam poder conversar sobre les idees predeterminades que ens fem sense conèixer la situació o sense tenir suficient informació sobre la persona amb la que parlem o de qui parlem. És molt fàcil treure'n conclusions sense fonament o crear-nos una idea a partir de la primera impressió o de l'opinió dels demés.  Per tant, cal primer conèixer tots els punts de vista per no crear-nos una idea distorsionada.

Aquesta història original d'un poema de Valeri Cox, versionada per Michael Josephson l'he trobat també versionat en un curt:

El lladre de galetes

"Una dona va comprar unes galetes i un llibre en un aeroport i es va asseure a llegir i a menjar-se les galetes mentre esperava el seu avió. De cop es va adonar que un home que estava assegut al se costat, amb indiferència va agafar també ell una galeta del paquet.

Encara que sorpresa i furiosa, la dona no va dir res mentre l'home, sense el menor senyal de vergonya o gratitut, en silenci continuava menjant una per una conforme ella ho feia.

Quan ja només quedava una galeta, va veure sorpresa que l'home l'agafava i, sonrient-li amabliment, la va partir per la mitat. Ell va menjar-se una mitat i li va donar a ella l'altre. Es va felicitar a ella mateixa per mantenir la calma, no li va dir res a aquell groller lladre de galetes, sorpresa pel desvergonyiment d'algunes persones.

Més tard, quan estava acomodada a la seva butaca de l'avió, va començar a buscar alguna cosa al seu bolso i va descobrir el paquet de galetes que havia comprat, encara sense obrir." 

http://www.vitaminasparaelexito.com/2013/05/el-ladron-de-galletas-cookie-thief.html

Després d'escoltar aquest conte, la noia es va quedar en silenci, pensant... (Si no se li dona un cop de mà es mostra insegura a l'hora de respondre o analitzar algun tema per por a equivocar-se). Tot seguit, va intentar explicar amb les seves paraules el que ella havia entès de la història (ho feia en forma de pregunta, encara que nosaltres no li responiem i la deixavem parlar). Quan va acabar, vam assentir indicant-li que ho havia entès tot bé. Així que la tutora li va preguntar si se li acudia algun cas que li hagués passat que guardés semblances amb la història. Ella en va explicar el cas d'un professor del seu institut, al qual el primer dia de classe tothom el tatxava d'estricte i dolent, i se'l miraven amb por, però que ara era el professor que tenien millor considerat al institut i al que més s'estimaven, encara que segueix amb el seu paper de disciplinari.

Conte "Claus a la porta"

Com ja vaig explicar, en cada sessió amb la noia del cas 4 acabem analitzant un conte amb moralina. El que vam treballar aquesta setmana em va agradar molt, i el vaig trobar molt interessant per treballar el comportament i les conseqüències que aquest pot tenir.

Claus a la porta

“Un nen molt inquiet i que li costava controlar el seu caràcter, un dia li va demanar ajuda al seu pare per poder controlar-se una mica, així que el pare li va donar un martell i un pot ple de claus i li va dir:

- Cada vegada que estiguis nerviós i vegis que no pots controlar el que faràs o el que diràs, clava un clau a la porta de l'habitació. Així et trauràs una mica els nervis de sobre.

I així ho va fer el nen. Cada dia arribava a clavar fins a dotze claus. Poc a poc en va anar clavant menys, fins que un dia, quan va aprendre a controlar-se, ja no va necessitar clavar-ne més.

Llavors el pare li va dir:

- Ara, cada vegada que vegis que perdràs els estreps, però que aconsegueixes controlar-te, treu un clau.

Poc a poc i amb el pas dels dies, el nen va anar desclavant tots els claus que tenies a la paret. Llavors els pare, el va portar a l'habitació per veure la porta com havia quedat tota plena de forats i li va dir:

- Cada vegada que fas mal algú, o que insultes o maltractes verbalment a algú, és com si li estiguessis clavant un clau. I després, encara que et vulguis disculpar les ferides sempre quedaran allà.”


Després d'escoltar el conte, la tutora va preguntar si li recordava a alguna altra de les que havíem detectat (a part de les explicades jo aquí n'hem treballat moltes més), i la noia ràpidament va detectar les semblances amb la història del lladre de galetes tot exposant que a vegades no s'és a temps de disculpar-se ja que el mal ja està fet. Aquest conte li va agradar molt ja que va trobar que estava exemplificat el tema de manera molt visual. Al preguntar-li per algun exemple que li hagués succeït no en va saber explicar cap de concret, sols la relació que té amb algunes persones de l'institut amb les que, a causa de que en altres anys es van posar amb ella (porta un "corsé" per culpa d'un ecoleosis, la qual la fa estar acomplexada encara que no ho admeti  i ara no vol tenir cap relació amb ells.

Educar amb l'exemple

El noi que ocupa el cas 1 és un noi que té el Síndrome de Dowm. Aquest noi ja fa molts anys que assisteix al centre, però no ha estat fins ara que ha vist el fruit i resultats de tot allò que està aprenent, que ve molt motivat a les sessions.

Aquest noi des de casa no rep la motivació que per part dels pares que l'ajudaria a satisfer les seves necessitats per tal de desenvolupar-se més eficaçment.

Quan estem treballant al centre, a vegades motra un comportament fora de lloc, fruit de la imitació d'allò que veu a la tele o de la família o companys. A vegades, jugant al penjat, si fallem una lletra se n'enriu, tot i que sempre demana perdó. Si està constipat  comença a insultar els estornuts, sempre mirant-nos i assegurant-nos que aquelles paraules no són per nosaltres. O de tan en tant va llençant expressions fetes les quals no sap el que volen dir, i si veu que ens el mirem estranyades ens demana perdó encara que no entengui el perquè. Quan li toca llegir algun text, encara que no ho necessiti, el s'escura la gola, seu recte i es col·loca bé les ulleres, igual que fan els presentadors de televisió. I si veu la fotografia d'un nen graciós, se n'enriu burlant-se, diu: igual que fan els nens amb ell.
Des de que assisteixo a les seves sessions que m'ha agafat molt d'afecte i si no hi sóc pregunta per mi. L'altre dia durant la sessió em va començar a parlar de manera "lligona", pentinant-se les selles i dient-me "muñeca". Jo li vaig preguntar on havia après a dir allò i em va dir que de la tele. Jo li vaig comentar que a mi no m'agradava que m'ho digués, que no m'ho havia de dir ni a mi ni a cap noia. Llavors em va preguntar perquè, i li vaig dir que això ho diuen els nois descarats i que ell no ho era, que ell era molt simpàtic i que encara que ho diguessin a la tele ell no ho havia de dir, i em va dir que d'acord.

És per això que li anem corregint les expressions tot raonant-li el perquè, i insistim en tot moment sobre el comportament correcte, parlant-li bé, amablement i tranquil·lament per tal que se n'adoni de les conseqüències d'aquest i del mal que pot fer sense voler quan es burla dels altres.

He trobat aquest curt que reflexa clarament el que acabo d'explicar. Tan els mestres com els psicopedagogs, família, i totes aquelles persones de l'entorn més proper al infant i que interactuen amb ell, tenen influència sobre els seus actes i comportaments. Per tant, és important ensenyar a partir de l'exemple: