Casos que veig al centre de pràctiques

En els dos dies que participo al centre psicopedagògic, puc veure una gran varietat de casos diferents. Dos d'aquest casos són d'atenció logopèdica, dels quals no en parlaré, i quatre són d'atenció psicopedagògica i de naturalesa molt diversa.

Tan en els casos 2, 3 i 4, en la primera sessió se'ls va proporcionar un horari d'estudi que va realitzar cada nen, per organitzar la feina de la setmana a casa, i unes estratègies per tal que l'estudi fos més eficaç i significatiu.

Cas 1

Un dels casos és d'un noi que té el Sindrome de Down. Té divuit anys i acut al centre desdé que en tenia nou. La seva escolarització va ser en una escola d'educació especial, i actualment va a l'escola taller. 

Amb ell al centre es treballa l'abecedari (el reconeixement de les lletres, tan el nom com la grafia, i el seu corresponent so), vocabulari i la correcta pronunciació, estructuració de frases, i la motricitat fina a partir de l'escriptura tan amb lletra de pal com amb lletra lligada.

Cas 2

Un segon cas és d'un nen que cursa primer d'ESO. Fa ja uns quatre anys que assisteix regularment al centre. Aquest té un retard maduratiu, i una paràlisi cerebral en forma de diplegia degut a la prematuritat del seu neixement. Actualment asisteix a l'institut del poble on rep sessions de reforç. Ell és molt conscient de les seves limitacions i, tot i que no tingui un ambient gaire afavoridor a casa, és constant en la seva feina per tal de poder superar els entrebancs del dia a dia. Al centre se li treballa la concentració i atenció, la memoria a llarg termini tot repasant el seu dia a dia, i la memòria auditiva i visual instantània.

Cas 3

El tercer cas és d'un nen que acut al centre gràcies a una beca, per tal d'estructurar i organitzar el seu discurs, la comprensió lectora i la lecto-escriptura, la manca d'atenció i concentració. Cursa sisè de primària i és atès al centre des del curs passat. Amb ell es fa un treball de lateralitat, memòria,  concentració i atenció, a partir de sopes de lletres, dictats verbals i dictats de percepció espacial, memòria repetitiva i etratègies  memorístiques, i activitats de relacions.

Cas 4

I per últim, assisteix una noia que pateix dificultats d'atenció i concentració la qual ha començat les sessions aquest any. Aquesta noia cursa tercer d'ESO, i quan tenia vuit anys ja va acudir durant tres mesos al centre per la mateixa raó. El primer dia que va venir al centre, després d'haver fet una reunió prèvia amb la mare, se li va passar el test "2d" per tal de veure el seu nivell d'atenció, del qual va donar molt baix. A part de la manca d'atenció, també presenta una memòria seqüencial fluixa i inseguretats i problemes emocionals. Per tant al centre treballem activitats d'atenció visual, espacial i auditiva,  estratègies memorístiques basades en el sistema nemotèctic, i la conscienciació dels sentiments a partir del diàleg i l'anàlisi de frases o històries amb moralina.

Conclusions del debat

Formació del psicopedagog

Aquest tema de debat va sorgir tot parlant amb la meva tutora de pràctiques:

La societat actual és molt canviant, i evoluciona a pasos de gegant. Cada dia apareixen nous problemes i noves dificultats a afrontar. No és tampoc que apareguin de nou, sinó que després d'anys d'investigació, educació, i conscienciació, s'han dividit i caracteritzat trastorns que prèviament es desconeixien i s'englobaven tots dins un mateix sac. 

La feina del psicopedagog és proporcionar-los una atenció de qualitat per tal que els infants o adults afectats puguin conviure-hi amb més facilitat, i si és possible apaivagar-lo el màxim possible. Però, després d'estar-ho parlant amb la meva tutora, vam arribar a la conclusió que actualment la formació que reben els psicopedagogs no és suficient per afrontar el gran ventall de casos, cada un amb unes característiques diferents. Clar que la millor formació és la pràctica, i tal com em va dir ella, on més ha après és afrontant els problemes del dia a dia, però crec que la formació hauria de proporcionar una bona base, la qual avui en dia aquesta éstà plena de mancances. 

Durant les sessions de pràctiques, la tutora m'ha anat proporcionant informació sobre els diferents casos que atèn, les estratègies que útilitza, i els recursos per diagnosticar i avaluar als infants, dels quals la universitat no me'n ha proporcionat informació...

Seria necessàri fer un nou plantejament de la formació d'aquest pofessional per tal que surti de la carrera més ben preparat? o la formació que actualment es proporciona ja és suficient per començar, i on vertaderament hem d'aprendre és fora de la universitat?

Després d'"escoltar" totes les opinións exposades en el debat referent al tema de la formació del psicopedagog, puc concloure dient que la formació del psicopedagog no acaba amb els estudis acadèmics i teòrics que proporciona la universitat, ja que existeix una varietat molt gran de trastorns, i degut als canvis que efectua la societat dia a dia i la seva evolució, apareixen noves dificultats, cada una amb unes estratègies específiques per afrontar-la. Per tant, els estudis teòrics han de facilitar eines que ens permetin analitzar cada cas a partir del context i de les característiques de l'individu, i ens ha d'oferir unes estratègies que ens permetin oferir una atenció i assessorament de qualitat.

La tasca que ha de dur a terme un psicopedagog és molt important i molt complexa, per tant cal que aquest surti ben preparat per desenvolupar la seva tasca en el món laboral. I és per això que cada vegada es potencia més la part pràctica en els estudis universitaris, ja que amb la pràctica és no s'aprèn més, i degut als canvis constants ja esmentat que viu la societat actual, és important que el psicopedagog no deixi mai de formar-se per tal de renovar-se i poder estar al dia dels ultims esdeveniments i estratègies que poden afavorir la seva tasca.

Implicació de les famílies

Aquest altre tema de debat va sorgir a partir de la pròpia experiència i observació:

En moltes ocasions les famílies no accepten les dificultats que presenta el seu fill/a, fins al punt de no voler que un professional extern al centre educatiu intervingui en la seva educació. Crec que aquest és un tema una mica trist ja que aquests infants no veuran cobertes moltes de les seves necessitats educatives, les quals moltes vegades aquestes no permeten que pugui gaudir d'una atenció adequada i de qualitat degut a les seves limitacions.

Per altra banda, hi ha infants que, tot i assistir a centres on se'ls proporciona l'atenció psicopedagogica que necessiten, aquesta feina no rep una continuitat per part de la família, el qual fa més lent tot el tractament. Per tant, les expectatives que tenen les famílies vers el seu fill/a pot influir en el desenvolupament d'aquest? Pot un infant amb limitacions i dificultats, evolucionar i desenvolupar-se adequadament tot i no rebre suport de la seva família?

La família, per a qualsevol persona, és un punt de referència i un model a seguir. Els pares són un punt de vital importància en el desenvolupament i en l'educació dels seus fills ja que són les persones que passen més hores amb ells. Moltes vegades aquests no són conscients de les limitacions del seu fill, o no volen ser'ho. 

Per tant, en aquest casos es faria molt necessàri que el psicopedagog fés un treball previ am les famílies, procurant-los la informació del cas amb respecte, i de manera que  ho puguin entendre, fent-los veure que no sóm cap anemaça i que perseguim un objectiu comú, el d'ajudar a l'infant per que pugui progresar i desenvolupar-se amb la màxima autonomia posible. 

Davant aquelles famílies que es neguen a veure el problema o que no tenen la intenció de col·labora, se'ls hauria de fer veure les conseqüències negatives que això pot comportar, i de fer-los responsables del procés d'intervenció, ja que això pot comportar que l'infant no arribi a desenvolupar al màxim les seves possibilitats. En aquests casos, el psicopedagog haurà de treballar més amb l'infant i potenciar-ne la part emocional tot treballant a partir del reforç positiu, per tal d'apaivagar la poca col·laboració que l'infant mateix reconeix de la família, començant per treballar l'acceptació de les propies limitacions per part del nen/a.

La família és una clau molt important de en desenvolupament dels seus fills, i se'ls hauria de fer entendre que per tal d'oferir-li a aquest una atenció de qualitat s'hauria de fer un treball coordinat entre els dos per assegurar-li un bon desenvolupament.

Primera aproximació al context d'intervenció

Per definir el context d'intervenció del centre on estic fent les pràctiques de psicopedagogia, començaré per exposar-ne totes les seves característiques i elements més rellevants, analitzant-ne les seves dimensions d'anàlisi, les característiques de l'assessorament i del treball de la psicopedagoga del centre.

Ø Titularitat: La institució és de caire privat.

Ø Objectiu: La reeducació, orientació, assessorament i l'elaboració de diagnòstics de totes aquelles persones que ho necessitin. Intervenció tan  psicopedagogica com logopeda, depenent de les necessitats que planteja el nen/a o l'adult que acut al centre.

Ø Dimensions d'anàlisi: ajuden a comprendre millor la complexitat del context d'intervenció psicopedagògica.

à Orientacions educatives i escolars en el seu procés d'ensenyança-aprenentatge

à Assessorament i assistencia a famílies i escoles.

à Coordinació amb escoles i Equips d'Assessorament  Psicopedagògic (EAP).

à Tractament de dificultats en el llenguatge.

Ø Actors:

- Professionals que intervenen

Una sola psicopedagoga, psicologa i logopeda, la qual aten tots els casos. És la propietària del centre i única treballadora.

Actua com a professional estratègic ja que és capaç de prendre desicions d'intervenció adequades en situacions amb un alt nivell d'incertesa, i construeix un vincle d'interacció amb els infants i les seves famílies, tot analitzant i coneixent el seu entorn proper.

-- Psicopedagoga

    Continguts: 

           - Assessorament, orientació, suport i coordinació amb les famílies, docents i escoles.

                      - Intervenció en trastorns per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDA-H), trastorns del desenvolupament,  dificultats en la lecto-escriptura, Síndrome de Down, ..

                        - Diagnòstic i avaluació psicopedagògica

                   - Establiment de criteris i mesures per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials.

                       - Assessorament en el disseny de plans específics.

               --Psicòloga

Continguts:

- Atenció i assessorament a les famílies i infants que presenten problemes d'ansietat, de relació, de comunicació, dificultats emocionals, ...

 - Execució de teràries per combatre les dificultats esmentades.

--Logopeda

Continguts: 

- Diagnòstic i avaluació de dificultats que es presenten en el llenguatge verbal i la comunicació.

- Atenció i intervenció en alteracions del llenguatge com pot ser disfèmia, dislàlia, trastorn fonològic, ...

- Resta de professionals

Quan es sol·licita l'especialització d'una teràpia diferent a les que s'ofereixen, acut un professional extern al centre que col·labora en el que es requereixi.

- Destinataris: Aquelles persones que requereixen dels serveis esmentats en les finalitats de la tasca 2, i els seus tutors i famílies.

Ø Característiques de l'assessorament:

- Coordinació amb les escoles i Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP) dels alumnes que assisteixen al centre.

- Avaluació i diagnostic psicològic i logopèdic

- Reunions informatives i assessoratives amb les families dels infants que assisteixen al centre.

- Gestió, disseny i elaboració de plans específics i individualitzats d'aquells infants que ho requereixen.

Ø Model d'anàlisi: utilitza un model d'intervenció constructivista i sistèmic on la finalitat és preventiva. Col·labora amb els centres educatius dels infants que acudeixen al centre per tal de millorar l'atenció que se'ls proporciona.