Garantir el codi deontològic de psicopedagogs

En totes les intervencions que he efectuat i en les que he participat al centre, he pogut observar totes són tractades com a úniques, sempre considerant el context social del nen i de la família i les seves relacions socials, i oferint els recursos i eines necessàries per atendre'ls de la forma més eficaç possible. Per tant, el primer que vaig fer va ser llegir els anamnesis i historials dels casos en els que hi participava, i la tutora em va anar donant a més a més indicacions i explicacions no escrites en documents de la vida familiar i social d'aquests per tal que pogués conèixer el possible orígen de les dificultats dels nois. Més tard les observacions em van permetre conèixer els límits i possibilitats que presentava cada cas, a partir de les quals vaig poder anar introduint els meus grans de sorra, participant activament i responsablement en les intervencions, tot respectant els trets de personalitat de cada infant, el seu estat psíquic i físic.

La tutora manté regularment la comunicació amb els tutors del centre educatiu dels infants, i altres professionals que els assisteixen per tal de contrastar opinions i ajudar-se mutuament a oferir una bona atenció als infants. 

En cada entrada i sortida d'un infant al centre, sempre depenent del tipus de família i el seu interès, la tutora parla amb la família per conèixer els exercicis i progressos que fa a casa, i els aporta informació de manera informal sobre les actuacions de l'infant al centre, i estratègies que poden utilitzar des de casa per ajudar-lo.

En alguna ocasió m'ha comentat per acompanyar-la en algun curs o convenció que s'ha efectuat a Barcelona o Tarragona, la qual pot ser útil per oferir una ajuda més eficient a alguns dels casos que atén el centre. Per tant, ella va seguint una formació contínua i constant per tal de renovar tècniques i metodologies.

Codi de deontologia. COPEC Col·legi de Pedagogs de Catalunya:

http://www.pedagogs.cat/doc/CodiDeontologic-COPEC.pdf

Conclusions finals pràcticum I

Quan vaig començar les pràctiques, desconeixia completament amb el que em trobaria. Recordo que el primer dia estava molt nerviosa perquè la desconeixença i les novetats em fan sentir-me insegura. La veritat és que no sabia gaire bé que paper que havia de tenir jo allà i constantment m'anava movent per no ser un destorb i no molestar el transcurs de la sessió, ja que l'aula és molt petita i la tutora anava agafant material de les prestatgeries, feia fer exercissis físics als infants,... Vaig començar sent completament una observadora de les sessions, llegint tots els anamnesis i historials dels infants. Però el segon dia la tutora va voler que m'impliqués i si en qualsevol moment volia aportar alguna cosa a la sessió tenia completa llibertat, i em va anar explicant les característiques de cada cas, i les estratègies i activitats que duia a terme en cada sessió i la seva utilitat. Poc a poc, quan ja vaig anar coneixent més als nens, vaig anar aportant el meu granet de sorra. La tutora m'ha donat suport en tot moment per obrar com jo creia, tot donant-me les indicacions oportunes.

El centre és un lloc molt familiar on tots es coneixen ja que el poble és molt petit. M'he sentit com a casa i tan els nens com la tutora m'han acollit i m'han permès integrar-me amb molta facilitat.

El blog m'ha servit per anar exposant cada un dels casos, els objectius que pretenia assolir amb les pràctiques, l'anàlisi del context del centre i del paper de la psicopedagoga al centre, estratègies que he trobat interessants, temes que he observat o conversat amb la tutora, conclusions que he extret dels temes tractats, el meu dia a dia al centre amb els errors, les dificultats i les estratègies emprades per tal de solucionar-los. El blog també m'ha servit com a eina per comunicar-me amb les companyes i veure les estratègies que elles utilitzen en cada situació amb els casos que segueixen, i extreure'n recursos i idees, tot aportant-los jo també el meu punt de vista.

Conèixer tots els casos és el que m'ha permès valorar la perspectiva que pot agafar el meu projecte de pla d'actuació, les estratègies, activitats i recursos que puc utilitzar. Per tant, el meu pla s'establirà a partir dels casos 2 i 3, ja que aquests dos nens presenten els mateixos problemes encara que a nivells diferents. La tutora em va aconsellar que no l'elaborés pensant en aquests dos nens, sinó en la seva dificultat, ja que no sap quina serà la continuïtat d'aquests al centre, i si un dels dos casos falla, sempre em queda l'altre per poder efectuar la meva pràctica. Una de les motivacions en centrar el meu pla d'actuació a aquests dos casos és la bona relació que he establert amb ells, i una altra és el fet que les dificultats que presenten aquests dos nens les conec força bé ja que he tractat a l'escola amb casos similars, i per això crec que puc trobar força recursos i estratègies metodològiques que m'ajudin a fer efectiva la meva intervenció. El pla el centraré en la comprensió lectora ja que després d'analitzar-ho amb la tutora, m'ha objectat que és una de les principals dificultats que mostren, a partir de la qual sorgeixen altres de les dificultats que plantegen. Per tant, crec oportú centrar-me en aquest tema.

Aquestes conclusions no són a mode de finalitzar les pràctiques ja que, com que les segones pràctiques seguiran essent al mateix centre, seguiré assistint-hi per no perdre el fil dels casos. Per tant, són unes conclusions sobre les meves primeres observacions i actuacions, les quals no acaben aquí.

Conte "El lladre de galetes"

La setmana passada, amb el cas 4 vam treballar a partir d'un comte molt interessant: "El lladre de galetes". A partir d'aquest vam poder conversar sobre les idees predeterminades que ens fem sense conèixer la situació o sense tenir suficient informació sobre la persona amb la que parlem o de qui parlem. És molt fàcil treure'n conclusions sense fonament o crear-nos una idea a partir de la primera impressió o de l'opinió dels demés.  Per tant, cal primer conèixer tots els punts de vista per no crear-nos una idea distorsionada.

Aquesta història original d'un poema de Valeri Cox, versionada per Michael Josephson l'he trobat també versionat en un curt:

El lladre de galetes

"Una dona va comprar unes galetes i un llibre en un aeroport i es va asseure a llegir i a menjar-se les galetes mentre esperava el seu avió. De cop es va adonar que un home que estava assegut al se costat, amb indiferència va agafar també ell una galeta del paquet.

Encara que sorpresa i furiosa, la dona no va dir res mentre l'home, sense el menor senyal de vergonya o gratitut, en silenci continuava menjant una per una conforme ella ho feia.

Quan ja només quedava una galeta, va veure sorpresa que l'home l'agafava i, sonrient-li amabliment, la va partir per la mitat. Ell va menjar-se una mitat i li va donar a ella l'altre. Es va felicitar a ella mateixa per mantenir la calma, no li va dir res a aquell groller lladre de galetes, sorpresa pel desvergonyiment d'algunes persones.

Més tard, quan estava acomodada a la seva butaca de l'avió, va començar a buscar alguna cosa al seu bolso i va descobrir el paquet de galetes que havia comprat, encara sense obrir." 

http://www.vitaminasparaelexito.com/2013/05/el-ladron-de-galletas-cookie-thief.html

Després d'escoltar aquest conte, la noia es va quedar en silenci, pensant... (Si no se li dona un cop de mà es mostra insegura a l'hora de respondre o analitzar algun tema per por a equivocar-se). Tot seguit, va intentar explicar amb les seves paraules el que ella havia entès de la història (ho feia en forma de pregunta, encara que nosaltres no li responiem i la deixavem parlar). Quan va acabar, vam assentir indicant-li que ho havia entès tot bé. Així que la tutora li va preguntar si se li acudia algun cas que li hagués passat que guardés semblances amb la història. Ella en va explicar el cas d'un professor del seu institut, al qual el primer dia de classe tothom el tatxava d'estricte i dolent, i se'l miraven amb por, però que ara era el professor que tenien millor considerat al institut i al que més s'estimaven, encara que segueix amb el seu paper de disciplinari.

Conte "Claus a la porta"

Com ja vaig explicar, en cada sessió amb la noia del cas 4 acabem analitzant un conte amb moralina. El que vam treballar aquesta setmana em va agradar molt, i el vaig trobar molt interessant per treballar el comportament i les conseqüències que aquest pot tenir.

Claus a la porta

“Un nen molt inquiet i que li costava controlar el seu caràcter, un dia li va demanar ajuda al seu pare per poder controlar-se una mica, així que el pare li va donar un martell i un pot ple de claus i li va dir:

- Cada vegada que estiguis nerviós i vegis que no pots controlar el que faràs o el que diràs, clava un clau a la porta de l'habitació. Així et trauràs una mica els nervis de sobre.

I així ho va fer el nen. Cada dia arribava a clavar fins a dotze claus. Poc a poc en va anar clavant menys, fins que un dia, quan va aprendre a controlar-se, ja no va necessitar clavar-ne més.

Llavors el pare li va dir:

- Ara, cada vegada que vegis que perdràs els estreps, però que aconsegueixes controlar-te, treu un clau.

Poc a poc i amb el pas dels dies, el nen va anar desclavant tots els claus que tenies a la paret. Llavors els pare, el va portar a l'habitació per veure la porta com havia quedat tota plena de forats i li va dir:

- Cada vegada que fas mal algú, o que insultes o maltractes verbalment a algú, és com si li estiguessis clavant un clau. I després, encara que et vulguis disculpar les ferides sempre quedaran allà.”


Després d'escoltar el conte, la tutora va preguntar si li recordava a alguna altra de les que havíem detectat (a part de les explicades jo aquí n'hem treballat moltes més), i la noia ràpidament va detectar les semblances amb la història del lladre de galetes tot exposant que a vegades no s'és a temps de disculpar-se ja que el mal ja està fet. Aquest conte li va agradar molt ja que va trobar que estava exemplificat el tema de manera molt visual. Al preguntar-li per algun exemple que li hagués succeït no en va saber explicar cap de concret, sols la relació que té amb algunes persones de l'institut amb les que, a causa de que en altres anys es van posar amb ella (porta un "corsé" per culpa d'un ecoleosis, la qual la fa estar acomplexada encara que no ho admeti  i ara no vol tenir cap relació amb ells.

Educar amb l'exemple

El noi que ocupa el cas 1 és un noi que té el Síndrome de Dowm. Aquest noi ja fa molts anys que assisteix al centre, però no ha estat fins ara que ha vist el fruit i resultats de tot allò que està aprenent, que ve molt motivat a les sessions.

Aquest noi des de casa no rep la motivació que per part dels pares que l'ajudaria a satisfer les seves necessitats per tal de desenvolupar-se més eficaçment.

Quan estem treballant al centre, a vegades motra un comportament fora de lloc, fruit de la imitació d'allò que veu a la tele o de la família o companys. A vegades, jugant al penjat, si fallem una lletra se n'enriu, tot i que sempre demana perdó. Si està constipat  comença a insultar els estornuts, sempre mirant-nos i assegurant-nos que aquelles paraules no són per nosaltres. O de tan en tant va llençant expressions fetes les quals no sap el que volen dir, i si veu que ens el mirem estranyades ens demana perdó encara que no entengui el perquè. Quan li toca llegir algun text, encara que no ho necessiti, el s'escura la gola, seu recte i es col·loca bé les ulleres, igual que fan els presentadors de televisió. I si veu la fotografia d'un nen graciós, se n'enriu burlant-se, diu: igual que fan els nens amb ell.
Des de que assisteixo a les seves sessions que m'ha agafat molt d'afecte i si no hi sóc pregunta per mi. L'altre dia durant la sessió em va començar a parlar de manera "lligona", pentinant-se les selles i dient-me "muñeca". Jo li vaig preguntar on havia après a dir allò i em va dir que de la tele. Jo li vaig comentar que a mi no m'agradava que m'ho digués, que no m'ho havia de dir ni a mi ni a cap noia. Llavors em va preguntar perquè, i li vaig dir que això ho diuen els nois descarats i que ell no ho era, que ell era molt simpàtic i que encara que ho diguessin a la tele ell no ho havia de dir, i em va dir que d'acord.

És per això que li anem corregint les expressions tot raonant-li el perquè, i insistim en tot moment sobre el comportament correcte, parlant-li bé, amablement i tranquil·lament per tal que se n'adoni de les conseqüències d'aquest i del mal que pot fer sense voler quan es burla dels altres.

He trobat aquest curt que reflexa clarament el que acabo d'explicar. Tan els mestres com els psicopedagogs, família, i totes aquelles persones de l'entorn més proper al infant i que interactuen amb ell, tenen influència sobre els seus actes i comportaments. Per tant, és important ensenyar a partir de l'exemple:

Primera experiència

Ahir, com cada dimarts, vaig anar per la tarda al centre de pràctiques. Quan va arribar el nen del "cas 2", a la tutora se li va presentar una entrevista inesperada que va haver d'assistir. Per tant, em va donar quatre instruccions de la feina que s'havia de fer i em vaig queda sola a la saleta amb el noi mentre ella, al despatx atenia a la visita.

La sessió la vam dedicar a fer exercissis de lògica matemàtica. La veritat és que em vaig sentir molt a gust ja que aquest noi mostra moltes ganes per aprendre i voluntat de superació. La sessió la vaig enfocar més a la comprensió dels problemes que havia de resoldre que no pas a la verificació dels resultats numèrics. Em vaig adonar que si analitzava el problema de manera visual, li era molt més fàcil entendre les instruccions i les operacions que necessitava fer per resoldre el problema. Així que vam utilitzar diferents materials i monedes (ja que eren problemes amb euros), i els vam exemplificar a la pissarra. 

Degut a que vaig haver d'aplicar diferents estratègies per tal que entengués tots els pasos que havia de segui per arribar a la solució, no vam fer més que dos exercissis. Però aquestes estratègies li van servir per tal que s'adonés de tot el procés que s'ha de seguir, i perquè el segon exercici el pogués resoldre amb més facilitat.

L'autoestima

Què és l'autoestima?

L'autoestima és la capacitat que té cadascú de ser conscient del seu potencial i les seves necessitats reals, d'estimar-nos i confiar en nosaltres mateixos per tal de poder aconseguir les metes que ens establim. L'autoestima ve influenciada per l'autoconcepte que ens formem de nosaltres mateixos. Aquesta pot influenciar tan positiva com negativament al nostre estat d'anim i comportament, i per tant, també a les nostres metes i objectius. És per això que cal treballar-ho sempre de forma intergada en totes les activitats que es realitzen amb els infants, ja que si un nen té una bona autoestima, la seva capacitat de resoldre problemes i dificultats es veurà enfortida.

Amb la noia del "cas 4" durant les sessions treballem a partir del dialeg, l'intercanvi d'experiències, l'anàlisi de contes amb moralina, per tal de reforçar-li l'autoestima ja que aquesta li produeix inseguretat i desconfiansa en ella mateixa, ocultant les seves limitacions (es sent malament pel fet d'haber de dur durant 23 hores al dia un corsé degut a una ecoleosi que pateix) fent-la moltes vegades incapaç d'afrontar reptes quotidians senzills.

Què podem fer per millorar-la?

- Mostrar que estas amb ell/a utilitzant el contacte físic.

- Mantenir contacte visual. És una manera de dir "Estic amb tu".

- Dedicar-li bona cara, una rialla, una picada d'ull...

- No jutjar "continuament".

- Detectar i elogiar cada comportament positiu.

- Compartir experiencies i els propis sentiments. Com ens trobem, com ens sentim en general.

- Fer quelcom especial amb aquesl nen o nena. Compartir intercanviar interessos, ja sigui de música, vídeos, col·leccions...

- Donar la possibilitat d'escollir (feines a fer, material que fa servir, com ho farà...).

- Per poc que es pugui, demanar que ajudi a algú altre.

- Demanar que s'impliqui en el propi control emocional.

- Ajudar a resoldre problemes i situacions.

- Demanar a la família que els donin responsabilitats, que els deixin fer allo que tenen capacitat de fer.

- Animar a expressar idees.

- Acceptar les idees "rares".

- Transmetre que l'acceptem, buscant el diàleg i el raonament, mai tallant.

- Fer prendre consciència de com és realment, fent sobresortir les parts positives.

- Relativitzar els termes absoluts amb els que alguns infants s'identifiquen.

- Deixar que faci les coses a la seva manera, sempre que no impliqui perillositat.

- Donar temps per a que s'expressi. No li és fàcil. En situacions de grup no ens impacientarem, esperans la seva resposta, passant a un altre tema o adelantant una resposta nosaltres mateixos, abans de que hagi tingut temps per contestar.

- Procurar que mai quedi en ridícul o avergonyit.

- Procurar que els elogis siguin més privats que públics, ja que també se'n senten avergonyits.

Anna Carpena

Entrevista a Eduard Estivill, pediatra i escriptor, on explica com educar l'autoestima dels nens:

Per veure més informació i recursos del tema:

Test d'autoestima: http://www.psicoactiva.com/tests/test4.htm
Informació: http://www.monografias.com/trabajos16/autoestima/autoestima.shtml
http://www.eduardpunset.es/tag/autoestima
http://www.monografias.com/trabajos16/autoestima/autoestima.shtml#ixzz2l5VuZu2A
Tectiques per millorar l'autoestima: http://www.psicologia-online.com/autoayuda/autoestima/autosuperacion.shtml

Treballar amb pictogrames

Què són els pictogrames?

Els pictogrames són dibuixos convencionals que representen diferents objectes, llocs i accions de manera simplificada, per tal de transmetre una informació convencionalitzada. Els pictogrames són independents de qualsevol llengua particular ja que no representen paraules, sinó realitats. Però aixo no impedeix que quan el veiguem, fem allò que ens és natural davant de qualsevol dibuix: verbalitzar allò que estem veient, associant cada dibuix amb una paraula. Per tan anem passant de la pictografia a la logografia i a la fonologia.

En les sessions psicopedagògiques que es duen a terme al centre, sobint utilitzem els pictogrames per tal de treballar amb el "cas 1". Tal com ja vaig explicar, amb aquest noi amb Síndrome de Down treballem molt la fonètica i la correcta pronunciació del vocabulari, a més de l'escriptura d'aquest. Per a fer-ho utilitzem els pictogrames per creac frses que després ell ha de llegir, escriure, i respodre preguntes de comprensió lectora. Les frases són molt senzilles ja que no fa gaire que comença a descriminar el so i el relaciona amb el grafisme de cada lletra per poder escriure tot sol. 

Verbalitzar les frases li és molt més facil que no pas escriure-les, tot i que acostuma a obiar els articles i degut al grosor de la llengua, característica de les persones que tenen aquest síndrome, té grans dificultats per pronunciar determinats fonemes, fet que provoca que li costi escollir les lletres adequades per escriure les paraules.

Aquest és un exemple dels pictogrames que utilitzem:

Per saber més coses sobre els pictogrames, i com crear-ne de nous:

- http://blocs.xtec.cat/recursosee/tag/pictogrames/

- http://blog.lengua-e.com/2010/que-es-un-pictograma/

- http://www.catedu.es/arasaac/

Treballar a partir dels contes

En les sessions que es duen a terme amb la “cas 4”, vam poder observar que a més de tenir dificultats d'atenció i concentració, també tenia problemes emocionals els quals calia anar apaivagant mica en mica. Així que, la tutora de pràctiques va decidir dedicar un temps de la sessió a la part més sentimental per tal que pugui expressar tot allò que reprimeix, ja que és una noia que ha hagut d'agafar un rol d'adult massa aviat, amb totes les responsabilitats que aquest carrega, per qüestió de problemes personals i familiars. I a causa d'això, i de diferents dificultats per la que ha passat, ha anat creant tota una capsa de sentiments i inseguretats que no ha deixat sortir, i que les carrega ella sola.

La manera de treballar les emocions i els valors ho fem a través de la reflexió que provoquen els contes amb moralina, ja que aquests permeten canalitzar molts sentiments, pensaments, dubtes, angoixes. A partir de l'anàlisi d'aquests i de la relació que se'n pot trobar amb l'entorn proper, treballem estratègies i habilitats que permetin solucionar situacions i conflictes amb les que ens trobem dia a dia.

Us deixo aquí una història que la primera vegada que la vaig escoltar em va agradar molt:

El barquer incult

“Hi havia una vegada un home savi que viatjava pel món amb tots els seus llibre per tenir a prop allò que més s'estimava. Durant el seu viatge es va trobar amb la necessitat de creuar un riu amb el que sols es podia anar amb barca, així que va anar a veure un jove barquer que es trobara sobre la seva barqueta per demanar-li si el podia portar fins a l'altra costat del riu. El jove barquer, encantat, li va demanar que pugés a la barca, així que el savi va embarcar amb tots els seus llibres, i el barquer va començar a remar per creuar el riu.

En això, que el savi, orgullós de tot allò que havia après, li pregunta al barquer:

- Amic digues, has estudiat matemàtiques?

- No senyor, sols he après l'ofici del meu avi i del meu pare- contesta el jove barquer.

- I doncs? Crec que has perdut un quart de la teva vida!

El viatger mira al seu voltant i veu tot de plantes exòtiques que creixien a la superfície del riu, i llavors li pregunta al jove:

- Digues barquer, has estudiat botànica?

- No senyor, no se absolutament res sobre les plantes.

- Doncs abans m'he equivocat, has perdut la meitat de la teva vida!!

No obstant el jove barquer seguia remant tranquil mentre el sol del migdia brillava sobre les aigües del riu.

- I has estudiat mai física i química?

- No senyor, jo sols em dedico a remar i a creuar la gent d'una banda a l'altre del riu.

- Quina pena!- va exclamar el savi- amb molta pena t'he de dir que has perdut tres quartes parts de la teva vida!

De cop i per sorpresa dels dos navegants la barca va començar a moure's d'un costat a l'altre fins que es va tombar i tots dos van caure a l'aigua. El barquer va nedar dins a la barca que estava tombada i s'hi va enfilar. Llavors va mirar al savi i li va preguntar:

- Senyor, que sap nedar?

- Mai vaig tenir temps d'aprendre'n!

- Doncs així vostè perdrà tota la vida!

Conte popular indi"

Us deixo aquí amb algunes pàgines que sovint utilitzem per extreure'n les històries amb moralina:

http://blocs.xtec.cat/emocionat/category/a-el-per-que-del-bloc-que-llegiu/

http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8019241_614/llibre/index.php

http://www.jouscout.com/reflexio.htm

Camp d'aplicació

Intervenció socio-educativa i comunitària 

Proposta de treball: reforç en l'aprenentatge i reeducació a partir d'intervencions individualitzades de nens d'etapes de preescolar, infantil, primària i secundària.

Principals funcions i tasques del psicopedagog en el centre:

  * Acollida, entrevista i anamnesi, a les famílies

  * Valoració de la necessitat

  * Avaluació i diagnòstic, si cal.

  * Tractament individual segons el pla terpeutic

  * Orientació i organització educativa.

  * Orientació i organització social

  * Orientació i organització personal

  * Prevenció de conductes de risc

  * Gestió de conflictes

  * Atenció, orientació i pautes familiars.

  * Coordinació amb serveis externs que intervenen en l'acció educativa.

  * Col·laboració i assessorament als tutors dels usuaris del centre.

  * Tècniques d'estudi

  *  Reforç educatiu

  * Reforç emocional.
...

Principals àmbits i/o contextos de la seva intervenció, i eines i tècniques que fa servir de manera habitual:

Personal/educatiu i empresa (món laboral). Utilitza per fer valoracions, diferents tests d'avaluació d'aptituds i cognitius, de llenguatge, d'atenció... La tècnica emprada per dur a terme tot l'exposat, és terapia cognitiva, conductual.

Perquè has escollit el camp anterior

Perquè sóc mestra, i m'interessava conèixer un àmbit d'intervenció relacionat amb l'educació dels infants, fora de la institució escolar, ja que aquesta és per la qual ja em moc habitualment.

Metodologia

Reforç als infants a partir de sessions individualitzades per tal d'ajudar-los en el seu desenvolupament i aprenentatge.

Experiència i formació prèvia en el camp d'aplicació escollit

L'experiència més propera en aquest àmbit, encara que no és la mateixa, és la tasca de mestra d'educació infantil que duc a terme en una escola pública. A part d'això, no en tinc cap altra experiència.

Context del poble on s'ubica el centre

El poble on està situat el centre de pràctiques forma part de la comarca del Baix Camp, prop de la seva capital. El poble compta actualment amb una població de 6.530 habitants (fet per qual no exposo el nom ni del poble ni del centre de pràctiques), l'ha qual ha anat creixent molt lentament des de l'any 1500, any en que consten les primeres informacións demogràfiques.
Majoritàriament al poble es treballa l'agricultura, però poques són les persones que s'hi dediquen exclusivament, ja que necessiten d'una altra font d'ingressos.
Al poble hi ha una llan d'infants municipal, una escola d'educació infantil i primària, i un institut. El centre rep infants i adults de diferents poblacions degut a la bona reputació de la meva tutora del centre de pràctiques, la qual el va obrir fa aproximadament uns 10 anys.

Paper del Psicopedagog

2. Definició de la figura del psicopedagog al centre de pràctiques

El centre on faig les pràctiques el dirigeix i gestiona una psicopedagoga i logopeda que és qui em fa de tutora, i qui atèn tots els casos. Descriuré la seva feina com a psicopedagoga a partir de tres blocs, la missió que té com a professional, las funcions i finalitats que du a terme, i les tasques que desenvolupa per tal d'assolir els objectius.

  Àmbit d'intervenció

 

- Suport al procés d’ensenyament-aprenentatge.

Com a objectius de l’assessorament en el procés d’ensenyament-aprenentatge es contemplen:

– optimització de l’ensenyament comprensiu adreçat a l’alumnat; – incrementar la competència del professorat; – millorar la institució.

La figura de la psicopedagoga al centre privat
Missió	Assessorar, coordinar, aplicar, avaluar, gestionar, dissenyar i elaborar plans específics, i diagnosticar les demandes psicopedagògiques i logopedes d'adults i famílies, docents i escoles, d'acord amb les pautes que s'han de dur a terme en el usuaris depenent de les característiques de cadascú, per tal de garantir una atenció adequada d'aquests i aconseguir complir els objectius marcats. - Què fa? Assessorar, coordinar, aplicar, avaluar, gestionar, dissenyar i elaborar plans específics, i diagnosticar. - Sobre què? les demandes psicopedagògiques i logopediques d'adults i famílies, docents i escoles. - D'acord amb què? Amb les pautes que s'han de dur a terme en els usuaris depenent de les característiques de cadascú. - Per tal de... garantir una atenció adequada dels usuaris i aconseguir complir els objectius marcats.
Funcions	- Atendre i assessorar a les famílies implicades a partir d'entrevistes individualitzades. - Orientar als usuaris i a les seves famílies aportant-los estratègies de treball a casa. - Intervenir en cada cas segons les característiques individuals de cada usuari. - Dirigir i gestionar el centre - Avaluar i diagnosticar diferents casos psicopedagogics, psicològics i logopedics gràcies a l'aplicació de diferents proves i testos. - Dissenyar, elaborar i aplicar programes individualitzats per a cada usuari. - Informar-se i coordinar-se amb les escoles on acudeixen els usuaris.
Tasques	- Direcció: coordina totes les tasques que fan que el centre funcioni correctament. Planifica, dirigeix i controla totes les activitats educatives i administratives del centre. Organitza els horaris de les consultes dels usuaris que assisteixen al centre. Contracta quan és necessàri un professional extern per tal d'oferir unes consultes de qualitat adequades a cada usuari. Elabora informes periòdic de les activitats que es realitzen. - Coordinació: recull informació del centre educatiu on acut l'infant. Efectua reunions amb els docents del centre educatiu, i amb l'Equip d'Assessorament Psicopedagogic (EAP), per conèixer la feina que aquests desenvolupen amb l'infant, i per tenir-ne un seguiment per tal que hi hagi una continuitat al centre psicopedagògic, i entre tots els professionals que intervenen en l'educació dels infants proporcionin una atenció de qualitat. - Avaluació i diagnòstic: Du a terme una entrevista inicial (anamnesi) amb les famílies, amb els infants o usuaris, amb els mestres, per tal de conèixer la situació i les seves expectatives, i avaluar-la a partir de l'observació directa o testos i proves diagnòstiques. Analitza les dades recollides per tal de treure'n uns resultats que l'ajudin a determinar les característiques del cas i les estratègies que haurà d'emprar per assegurar una atenció de qualitat, i assolir els objectius marcats. - Intervenció: Elabora i planteja plans i projectes individualitzats per a cada usuari, les pautes d'intervenció més adequades en cada cas, i els objectius que s'han d'assolir. Du a terme un treball de reeducació individualitzat en sessions setmanals de tres quarts d'hora amb cada usuari. Realitza, depenent de les característiques de cada cas, activitats de pautes d'estudi, activitats enfocades a les àrees perceptives (percepció visual, temporal i espaial, desenvolupament percepriu-cognitiu,...), àrees motrius (domini del cos, coordinació grafo manual,...), àrees verbals (comprensió, raonament i fluïdesa verbal,...), àrees cognitives (memòria visual, verbal i numèrica repetitiva o significativa, conceptes bàsics de numeració, raonament abstracte,...), àreesafectives (aspectes emocionals i maduratius), i activitats de maduresa personal per tal d'afavorir l'autonomia, la responsabilitat, l'autoestima, la motivació i adaptació al medi escolar, i l'organització personal i del treball personal. Elabora conclusions a partir dels resultats del treball del dia a dia per tal de transmetre-ho a les famílies. - Assessorament: Dona assistència als alumnes, famílies i docents, en temes psicopedagògics. Realitza una entrevista inicial amb les famílies. Una entrevista per tal d'informar-los dels resultats del diagnòstic, de les conseqüències i del que suposen les dificultats que presenta el seu fill/a, i exposar-los la proposta d'intervenció que es seguirà. Una entrevistes de seguiment per tal d'exposar-los l'evolució que prenen les sessions i psoporcionar unes pautes i estratègies per treballar a casa.

Propostes de debat

3. Debat

Com a propostes de temes pel debat aquestes faran referència a dues questions que durant les pràctiques inicials dutes a terme al centre van sorgir tot parlant amb la tutora:

-        La societat actual és molt canviant, i cada vegada apareixen noves dificultats en les que en principi un psicopedagog hi ha de fer front. Però, tenint en compte la formació acadèmica que reben i han rebut els psicopedagogs, és suficient per atendre a tot el ventall de casos que se'ls presenta?

-        Com pot influir en el procés d'intervenció psicopedagògica la intervenció i expectatives que en té la família de l'infant?

Casos que veig al centre de pràctiques

En els dos dies que participo al centre psicopedagògic, puc veure una gran varietat de casos diferents. Dos d'aquest casos són d'atenció logopèdica, dels quals no en parlaré, i quatre són d'atenció psicopedagògica i de naturalesa molt diversa.

Tan en els casos 2, 3 i 4, en la primera sessió se'ls va proporcionar un horari d'estudi que va realitzar cada nen, per organitzar la feina de la setmana a casa, i unes estratègies per tal que l'estudi fos més eficaç i significatiu.

Cas 1

Un dels casos és d'un noi que té el Sindrome de Down. Té divuit anys i acut al centre desdé que en tenia nou. La seva escolarització va ser en una escola d'educació especial, i actualment va a l'escola taller. 

Amb ell al centre es treballa l'abecedari (el reconeixement de les lletres, tan el nom com la grafia, i el seu corresponent so), vocabulari i la correcta pronunciació, estructuració de frases, i la motricitat fina a partir de l'escriptura tan amb lletra de pal com amb lletra lligada.

Cas 2

Un segon cas és d'un nen que cursa primer d'ESO. Fa ja uns quatre anys que assisteix regularment al centre. Aquest té un retard maduratiu, i una paràlisi cerebral en forma de diplegia degut a la prematuritat del seu neixement. Actualment asisteix a l'institut del poble on rep sessions de reforç. Ell és molt conscient de les seves limitacions i, tot i que no tingui un ambient gaire afavoridor a casa, és constant en la seva feina per tal de poder superar els entrebancs del dia a dia. Al centre se li treballa la concentració i atenció, la memoria a llarg termini tot repasant el seu dia a dia, i la memòria auditiva i visual instantània.

Cas 3

El tercer cas és d'un nen que acut al centre gràcies a una beca, per tal d'estructurar i organitzar el seu discurs, la comprensió lectora i la lecto-escriptura, la manca d'atenció i concentració. Cursa sisè de primària i és atès al centre des del curs passat. Amb ell es fa un treball de lateralitat, memòria,  concentració i atenció, a partir de sopes de lletres, dictats verbals i dictats de percepció espacial, memòria repetitiva i etratègies  memorístiques, i activitats de relacions.

Cas 4

I per últim, assisteix una noia que pateix dificultats d'atenció i concentració la qual ha començat les sessions aquest any. Aquesta noia cursa tercer d'ESO, i quan tenia vuit anys ja va acudir durant tres mesos al centre per la mateixa raó. El primer dia que va venir al centre, després d'haver fet una reunió prèvia amb la mare, se li va passar el test "2d" per tal de veure el seu nivell d'atenció, del qual va donar molt baix. A part de la manca d'atenció, també presenta una memòria seqüencial fluixa i inseguretats i problemes emocionals. Per tant al centre treballem activitats d'atenció visual, espacial i auditiva,  estratègies memorístiques basades en el sistema nemotèctic, i la conscienciació dels sentiments a partir del diàleg i l'anàlisi de frases o històries amb moralina.

Conclusions del debat

Formació del psicopedagog

Aquest tema de debat va sorgir tot parlant amb la meva tutora de pràctiques:

La societat actual és molt canviant, i evoluciona a pasos de gegant. Cada dia apareixen nous problemes i noves dificultats a afrontar. No és tampoc que apareguin de nou, sinó que després d'anys d'investigació, educació, i conscienciació, s'han dividit i caracteritzat trastorns que prèviament es desconeixien i s'englobaven tots dins un mateix sac. 

La feina del psicopedagog és proporcionar-los una atenció de qualitat per tal que els infants o adults afectats puguin conviure-hi amb més facilitat, i si és possible apaivagar-lo el màxim possible. Però, després d'estar-ho parlant amb la meva tutora, vam arribar a la conclusió que actualment la formació que reben els psicopedagogs no és suficient per afrontar el gran ventall de casos, cada un amb unes característiques diferents. Clar que la millor formació és la pràctica, i tal com em va dir ella, on més ha après és afrontant els problemes del dia a dia, però crec que la formació hauria de proporcionar una bona base, la qual avui en dia aquesta éstà plena de mancances. 

Durant les sessions de pràctiques, la tutora m'ha anat proporcionant informació sobre els diferents casos que atèn, les estratègies que útilitza, i els recursos per diagnosticar i avaluar als infants, dels quals la universitat no me'n ha proporcionat informació...

Seria necessàri fer un nou plantejament de la formació d'aquest pofessional per tal que surti de la carrera més ben preparat? o la formació que actualment es proporciona ja és suficient per començar, i on vertaderament hem d'aprendre és fora de la universitat?

Després d'"escoltar" totes les opinións exposades en el debat referent al tema de la formació del psicopedagog, puc concloure dient que la formació del psicopedagog no acaba amb els estudis acadèmics i teòrics que proporciona la universitat, ja que existeix una varietat molt gran de trastorns, i degut als canvis que efectua la societat dia a dia i la seva evolució, apareixen noves dificultats, cada una amb unes estratègies específiques per afrontar-la. Per tant, els estudis teòrics han de facilitar eines que ens permetin analitzar cada cas a partir del context i de les característiques de l'individu, i ens ha d'oferir unes estratègies que ens permetin oferir una atenció i assessorament de qualitat.

La tasca que ha de dur a terme un psicopedagog és molt important i molt complexa, per tant cal que aquest surti ben preparat per desenvolupar la seva tasca en el món laboral. I és per això que cada vegada es potencia més la part pràctica en els estudis universitaris, ja que amb la pràctica és no s'aprèn més, i degut als canvis constants ja esmentat que viu la societat actual, és important que el psicopedagog no deixi mai de formar-se per tal de renovar-se i poder estar al dia dels ultims esdeveniments i estratègies que poden afavorir la seva tasca.

Implicació de les famílies

Aquest altre tema de debat va sorgir a partir de la pròpia experiència i observació:

En moltes ocasions les famílies no accepten les dificultats que presenta el seu fill/a, fins al punt de no voler que un professional extern al centre educatiu intervingui en la seva educació. Crec que aquest és un tema una mica trist ja que aquests infants no veuran cobertes moltes de les seves necessitats educatives, les quals moltes vegades aquestes no permeten que pugui gaudir d'una atenció adequada i de qualitat degut a les seves limitacions.

Per altra banda, hi ha infants que, tot i assistir a centres on se'ls proporciona l'atenció psicopedagogica que necessiten, aquesta feina no rep una continuitat per part de la família, el qual fa més lent tot el tractament. Per tant, les expectatives que tenen les famílies vers el seu fill/a pot influir en el desenvolupament d'aquest? Pot un infant amb limitacions i dificultats, evolucionar i desenvolupar-se adequadament tot i no rebre suport de la seva família?

La família, per a qualsevol persona, és un punt de referència i un model a seguir. Els pares són un punt de vital importància en el desenvolupament i en l'educació dels seus fills ja que són les persones que passen més hores amb ells. Moltes vegades aquests no són conscients de les limitacions del seu fill, o no volen ser'ho. 

Per tant, en aquest casos es faria molt necessàri que el psicopedagog fés un treball previ am les famílies, procurant-los la informació del cas amb respecte, i de manera que  ho puguin entendre, fent-los veure que no sóm cap anemaça i que perseguim un objectiu comú, el d'ajudar a l'infant per que pugui progresar i desenvolupar-se amb la màxima autonomia posible. 

Davant aquelles famílies que es neguen a veure el problema o que no tenen la intenció de col·labora, se'ls hauria de fer veure les conseqüències negatives que això pot comportar, i de fer-los responsables del procés d'intervenció, ja que això pot comportar que l'infant no arribi a desenvolupar al màxim les seves possibilitats. En aquests casos, el psicopedagog haurà de treballar més amb l'infant i potenciar-ne la part emocional tot treballant a partir del reforç positiu, per tal d'apaivagar la poca col·laboració que l'infant mateix reconeix de la família, començant per treballar l'acceptació de les propies limitacions per part del nen/a.

La família és una clau molt important de en desenvolupament dels seus fills, i se'ls hauria de fer entendre que per tal d'oferir-li a aquest una atenció de qualitat s'hauria de fer un treball coordinat entre els dos per assegurar-li un bon desenvolupament.

Primera aproximació al context d'intervenció

Per definir el context d'intervenció del centre on estic fent les pràctiques de psicopedagogia, començaré per exposar-ne totes les seves característiques i elements més rellevants, analitzant-ne les seves dimensions d'anàlisi, les característiques de l'assessorament i del treball de la psicopedagoga del centre.

Ø Titularitat: La institució és de caire privat.

Ø Objectiu: La reeducació, orientació, assessorament i l'elaboració de diagnòstics de totes aquelles persones que ho necessitin. Intervenció tan  psicopedagogica com logopeda, depenent de les necessitats que planteja el nen/a o l'adult que acut al centre.

Ø Dimensions d'anàlisi: ajuden a comprendre millor la complexitat del context d'intervenció psicopedagògica.

à Orientacions educatives i escolars en el seu procés d'ensenyança-aprenentatge

à Assessorament i assistencia a famílies i escoles.

à Coordinació amb escoles i Equips d'Assessorament  Psicopedagògic (EAP).

à Tractament de dificultats en el llenguatge.

Ø Actors:

- Professionals que intervenen

Una sola psicopedagoga, psicologa i logopeda, la qual aten tots els casos. És la propietària del centre i única treballadora.

Actua com a professional estratègic ja que és capaç de prendre desicions d'intervenció adequades en situacions amb un alt nivell d'incertesa, i construeix un vincle d'interacció amb els infants i les seves famílies, tot analitzant i coneixent el seu entorn proper.

-- Psicopedagoga

    Continguts: 

           - Assessorament, orientació, suport i coordinació amb les famílies, docents i escoles.

                      - Intervenció en trastorns per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDA-H), trastorns del desenvolupament,  dificultats en la lecto-escriptura, Síndrome de Down, ..

                        - Diagnòstic i avaluació psicopedagògica

                   - Establiment de criteris i mesures per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials.

                       - Assessorament en el disseny de plans específics.

               --Psicòloga

Continguts:

- Atenció i assessorament a les famílies i infants que presenten problemes d'ansietat, de relació, de comunicació, dificultats emocionals, ...

 - Execució de teràries per combatre les dificultats esmentades.

--Logopeda

Continguts: 

- Diagnòstic i avaluació de dificultats que es presenten en el llenguatge verbal i la comunicació.

- Atenció i intervenció en alteracions del llenguatge com pot ser disfèmia, dislàlia, trastorn fonològic, ...

- Resta de professionals

Quan es sol·licita l'especialització d'una teràpia diferent a les que s'ofereixen, acut un professional extern al centre que col·labora en el que es requereixi.

- Destinataris: Aquelles persones que requereixen dels serveis esmentats en les finalitats de la tasca 2, i els seus tutors i famílies.

Ø Característiques de l'assessorament:

- Coordinació amb les escoles i Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP) dels alumnes que assisteixen al centre.

- Avaluació i diagnostic psicològic i logopèdic

- Reunions informatives i assessoratives amb les families dels infants que assisteixen al centre.

- Gestió, disseny i elaboració de plans específics i individualitzats d'aquells infants que ho requereixen.

Ø Model d'anàlisi: utilitza un model d'intervenció constructivista i sistèmic on la finalitat és preventiva. Col·labora amb els centres educatius dels infants que acudeixen al centre per tal de millorar l'atenció que se'ls proporciona.